A desgrat de certes analogies purament exteriors, entre la dictadura feixista italiana i la dictadura proletària a l’URSS no hi ha res de comú. Aquesta darrera, pels seus orígens, per la seva base social i pel seu caràcter, és el pol oposat de la dictadura burgesa en totes les seves varietats (dictadura militar, feixisme, monarquia constitucional, república democràtica, etc.). Per això no insistirem mai prou sobre l’absurditat de considerar abstractament la dictadura proletària a l’URSS com la manifestació d’un general i únic.
Estudiar en tots els seus detalls aquesta primera temptativa victoriosa de realització de l’estat obrer ofereix un interès excepcional; però exigiria un espai molt més considerable del que podem disposar en aquestes pàgines polèmiques. Ens limitarem, doncs, gairebé exclusivament a comentar els judicis de l’autor de Les Dictadures sobre l’esdeveniment històric indiscutiblement més important dels nostres temps.
I. Lenin, el marxisme i la revolució d’octubre.
III. Els ideals de la revolució russa i les seves realitzacions, segons el senyor Cambó.
V. La «nova política econòmica» (Nep).
VI. La política agrària.
VII. L’internacionalisme i la política de pau de la Unió Soviètica.
VIII. Les perspectives de la revolució russa.
Capítol cinquè: Les causes que, segons el senyor Cambó, faciliten l’adveniment de les dictadures.