VI. La política agrària
Després del que hem exposat en aquest capítol sobre la política del govern soviètic durant el «comunisme de guerra» i després de la instauració de la «Nep», ben poc ens resta a dir sobre la política agrària. Ens limitarem, per aquest motiu, a exposar-ne breument les característiques fonamentals. Esquemàticament poden assenyalar-se les següents etapes en la política agrària de la República dels Soviets:
1) Nacionalització de la terra i lliure usdefruit d’aquesta pels pagesos. Ni en aquest període ni en cap altre ha existit, contràriament, a l’opinió de l’autor de Les Dictadures, la «propietat col·lectiva dels fruits de la terra». En aquesta primera etapa, els bolxevics, donant una prova més del seu realisme o «oportunisme revolucionari» (que no té res de comú amb l'oportunisme reformista), apliquen a la qüestió agrària el programa dels «socialistes revolucionaris», que aquests es limitaven a sostenir verbalment sense fer res per portar-lo a la pràctica. Els pagesos formen una massa unida contra els terratinents.
2) Els «kulaks» volen aprofitar-se en benefici exclusiu de la revolució agrària, la qual cosa provoca la diferenciació i la lluita de classes al camp. La guerra civil i la intervenció dicten imperiosament la necessitat de concentrar a les mans de l’estat tots els recursos del país per tal d’assegurar la victòria de la classe obrera sobre la contrarevolució. Neix el «comunisme de guerra», que es manifesta al camp per la política de requises i la lluita violenta del proletariat i els pagesos pobres contra els «kulaks», aliats naturals de la contrarevolució burgesa.
3) La continuació del «comunisme de guerra» en les condicions de pau significa un perill per a l’aliança de la classe obrera i la pagesia -base sòlida en què es recolza el poder soviètic- i la ruïna de l’economia del país. S’instaura la nova política econòmica, que atorga al pagès el dret de disposar de l’excedent de productes de la terra un cop pagat l’impost natural a l'estat.
4) Política de foment de l’explotació individual de la terra (1921-1927) per tal d’impulsar el desenvolupament de les forces productores de l’agricultura. Simultàniament, però, es protegeixen les organitzacions cooperatives agràries i les grans explotacions soviètiques («sovkhosi»).
5) Amb el desenvolupament de l’explotació individual creix inevitablement la importància del «kulak», el qual, el 1927, saboteja el provisionament de blat i crea una situació difícil a l’economia del país. La necessitat de contenir l’avenç dels elements capitalistes al camp i de solucionar el problema de la producció de blat (insuficient a causa de l’augment de la població, del consum individual creixent i de les formes retardades d’explotació de la terra) impulsen el poder soviètic a emprendre l’ofensiva contra la burgesia rural, fomentant enèrgicament alhora la col·lectivització de l’agricultura i orientant-se en el sentit de la supressió del «kulak» com a classe. És l’etapa en la qual ens trobem actualment.
La política agrària del bolxevisme està inspirada, en totes les seves etapes, en un fi fonamental: conservar l’aliança del proletariat amb les masses pageses no explotadores (pagès pobre i mitjà), fomentar el desenvolupament de les forces productores, consolidar la dictadura proletària. En gràcia a aquest fi, el partit es permet concessions tàctiques, dictades per les circumstàncies, però mai, contràriament al que assegura el senyor Cambó, concessions de principi. En aquest punt el bolxevisme és intransigent i això, junt amb la ductilitat extraordinària de la seva tàctica, constitueix la seva força.
VII: L’internacionalisme i la política de pau de la Unió Soviètica.