VIII. Les perspectives de la revolució russa
Els destins de la revolució russa estan íntimament lligats al desenvolupament de la lluita del proletariat dels països capitalistes i del moviment d’emancipació dels països colonials i dependents de l’imperialisme.
El proletariat internacional, després d’haver arribat objectivament, el 1918-1920, a dos dits de la victòria i àdhuc d’haver conquistat el poder a Hongria i Baviera, ha sofert un seguit de desfetes greus. Però el capitalisme, després d’haver assolit un grau relatiu d’estabilització, entra novament en un període de crisi profunda, que posa al descobert les contradiccions internes que minen el sistema, aviva els antagonismes de classe i crea les condicions objectives necessàries per a una nova ofensiva del proletariat. Els símptomes de desvetllament de la classe obrera s’observen en un gran nombre de països, i el desenvolupament ulterior progressiu del moviment no ofereix el menor dubte. La perspectiva d’un període prolongat de pau social cal descomptar-la com a impossible. Les seves contradiccions internes i l’acció del proletariat reserven al capitalisme noves i profundes sotragades.
Si els progressos del moviment revolucionari als països capitalistes contribueixen a enfortir el règim soviètic, les victòries de la dictadura proletària a l’URSS constitueixen un estímul puixant per a la classe obrera internacional, que té en la Unió Soviètica una esperança i un reducte.
En aquestes circumstàncies, l’objectiu essencial de la primera república proletària triomfant consisteix a resistir, enfortint, però, les posicions del proletariat, accelerant l’obra de transformació socialista de la seva economia, identificant estretament les masses amb aquesta obra.
L’ajornament indefinit de les accions decisives del proletariat als països capitalistes retardaria considerablement la victòria definitiva de la revolució russa i posaria en perill la seva existència, assenyaladament si aquest retard tingués repercussions directes en la política interna de la Unió.
La crisi del capitalisme s’aprofundirà cada dia més, els conflictes de classe s’accentuaran, i si l’avantguarda revolucionària es mostra a l’alçària de la seva missió, l’hora del combat decisiu i de la victòria no es farà esperar. La República dels Soviets sabrà i podrà sostenir-se fins a aquest moment en què el triomf del proletariat a Europa coronarà els esforços heroics que la classe obrera del que fou baluard de la reacció europea i és avui fortalesa de la revolució mundial, realitza d’ençà de l'any 1917.
La burgesia, que comprèn perfectament el perill que representa per a la seva dominació l’existència de la República proletària, intentarà aixafar-la llançant-se a la intervenció militar. Però la guerra contra l’URSS podria reservar sorpreses desagradables als seus promotors i precipitar els esdeveniments en un sentit completament oposat als interessos de l’imperialisme.
Capítol cinquè: Les causes que, segons el senyor Cambó, faciliten l’adveniment de les dictadures.