III. Els ideals de la revolució russa i les seves realitzacions, segons el senyor Cambó
Que la dictadura del proletariat a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ha complert i compleix la seva missió fonamental d’ofegar la resistència dels explotadors no té necessitat d’ésser demostrat. Tant les temptatives contrarevolucionàries a l’interior del país com les d’intervenció armada de l’imperialisme han estat implacablement aixafades per la mà de ferro de la classe obrera al poder. Des d’aquest punt de mira, doncs, la dictadura del proletariat a l’ex-imperi dels tsars ha palesat la seva vitalitat i la seva eficàcia, i no creiem que el senyor Cambó en dubti, bé que guardi un silenci complet sobre aquesta qüestió.
Sobre la política de realitzacions de la República Soviètica el nostre autor exposa idees relativament precises, que poden resumir-se així:
1) Rússia, després d’instaurar, amb un fracàs esclatant, el comunisme integral, ha portat a cap i ha consolidat, amb un resultat excel·lent, algunes realitzacions de socialisme d’estat.
2) En passar del comunisme integral a la «Nep» (nova política econòmica), foren oberts alguns camps d’acció a la iniciativa individual, el qual donà com a resultat que el comerç privat s’emparés de la major part del comerç interior. Per a neutralitzar aquests progressos, el govern bolxevic emprengué la guerra al comerç privat, aixafant-lo amb impostos, i ajudant a l’ensems, amb els recursos de l’estat, el comerç socialitzat.
3) El manteniment del comerç exterior íntegrament en les mans de l’estat és la força capital del poder soviètic en l’economia russa.
4) La nota més interessant de la política bolxevic és la socialització quasi total de la indústria. És difícil d’establir-ne els resultats efectius, bé que pugui afirmar-se que, en les indústries en què l’aspecte tècnic té la supremacia sobre el comercial, es pugui apreciar un progrés en relació amb el període pre-revolucionari. La crida als capitalistes estrangers demostra o que les indústries nacionalitzades pesen terriblement sobre el pressupost soviètic o que el bolxevisme vol provocar una expansió industrial amb un ritme accelerat que excedeix les seves capacitats financeres. Si els capitalistes estrangers acuden a la crida dels soviets, la indústria privada portarà un immens avantatge a la indústria estatificada.
5) En la propietat rústica, el règim dels grans latifundis ha estat substituït per un considerable esmicolament de la terra. Els pagesos disposen dels fruits d’aquesta darrera amb la llibertat d’un veritable propietari. El règim de propietat col·lectiva dels fruits ha desaparegut des de la nova política econòmica. Si bé la situació dels pagesos sigui avui millor que la d’ahir i que consentirien una contrarevolució que tornès la terra als antics propietaris, no estan contents a causa dels impostos. El poder soviètic, per tal d’evitar conflictes amb la pagesia, ha d’anar transigint, encara que sigui a costa dels principis.
6) Dels ideals que presidiren la revolució russa, alguns han estat abandonats totalment: l’antimilitarisme apatriota. Avui és Rússia l’estat més militaritzat del món, i l’esperit ultranacionalista dels tsars és mantingut pels dirigents bolxevics (pp. 11 i 102-106).
Heus ací, expressada quasi textualment en els seus propis termes, l’opinió del senyor Cambó sobre la política de realitzacions del poder soviètic. La insuficiència d’aquest esquema és evident. L’autor de Les Dictadures ha comès en aquest punt «oblits» imperdonables, dels quals ens limitarem a assenyalar el seu silenci sobre la igualtat absoluta de la dona i de l’home, tant des del punt de mira econòmic com des del punt de mira polític, sobre l’obra immensa realitzada en el terreny cultural, i, assenyaladament, sobre la solució perfecta que ha trobat a l’URSS el problema de les nacionalitats.
L’oblit sobre aquest darrer punt és particularment sorprenent en el leader d’una organització política que es presenta com a defensora del principi de la llibertat dels pobles. Deixarem a banda aquest aspecte interessantíssim de l’obra de la Unió de Repúbliques Soviètiques, sobre el qual estem preparant, des de fa temps, un estudi especial, i ens limitarem a comentar breument l’opinió del nostre preopinant, que hem resumit en els sis punts formulats més amunt, sobre la política de realitzacions de la dictadura del proletariat al país que tretze anys enrera era el reducte de la reacció internacional.