To

Abelard Tona Nadalmai (Barcelona, 1901 - Baja California, 1981)

Polític i escriptor. El seu pare era el polític federalista Baldomer Tona Xiberta, del que heretà les conviccions catalanistes. Des de jove milità en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Col·laborà amb la premsa obrera, com a redactor («Lluita») i publicant els seus primers relats (El taciturn, 1923, signat com a Iu d'Esterri). Més tard ingressà a la Societat d'Estudis Militars (SEM) i participà en l'acció contra el tren on viatjava el rei espanyol a l'alçada del Garraf (1925). L'atemtat fracassà, i ell mateix figurà entre els detinguts. Un cop alliberat, passà al Rosselló, i participà en l'intent d'envair el Principat des de Prats de Molló. Després d'això, perseguit també per les autoritats franceses, se n'anà a Bèlgica, i d'allà a Mèxic, des d'on continuà contribuint en la premsa («La Publicitat», «L'Opinió») i escrivint (Catalunya a Mèxic). En proclamar-se la República espanyola (1931), tornà a Barcelona i s'afilià a la Unió Socialista de Catalunya (USC). Participà en la derrota dels militars revoltats a Barcelona el 19 de juliol de 1936, on fou greument ferit. Un cop recuperat, ja estava integrat en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El definitiu triomf feixista (1939) va fer que tornés a Mèxic. El 1941, disgustat per la satel·lització del PSUC al voltant del Partido Comunista de España (PCE), l'abandonà i formà el Moviment d'Emancipació Catalana. En aquesta etapa escrigué sobretot articles de temàtica històrica, per a revistes com «La Nostra Revista», «Quaderns de l'Exili». El 1952 publicà Quatre contes a muntanya. S'ocupà especialment del període fundacional de la nació catalana, amb El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973), Guillem Ramon i el Cid (1974).

Veieu: Arxiu d'obres d'Abelard Tona i Nadalmai.

Index de la lletra t

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia