Un
Unificación
Comunista de España (UCE)
Partit polític de l'estat espanyol. Va ser fundat el 1973 quan el grup maoista Tribuna Obrera es convertí en partit polític, amb la intenció de treballar per la unificació en un sol partit polític de totes les organitzacions marxistes-leninistes de l'estat espanyol. Durant la transició va encetar un procés de fusió, frustrat amb el Movimiento Comunista de España (MCE). El 1979, amb el seu primer congrés, canvià la seva línia política per la de la construcció de la pròpia UCE com a organització del proletariat espanyol. Alhora mantenia la necessitat d'un ampli Frente Patriótico y Democrático que lluiti per la independència i la democràcia de l'estat espanyol. S'oposà a la intervenció soviètica a l'Afganistan (1980), i a l'entrada d'Espanya a la OTAN (1981) i a la CEE (1986). Donà suport a la perestroika i la glasnost encetades a la Unió Soviètica, el 1988, i defensà que la validesa del comunisme era independent de la caiguda del bloc soviètic. Defensa la construcció d'una República Democrática Popular Española, que reconeix com una unitat nacional (tot i que integrada per diferents nacionalitats), resalta els vincles amb Llatinoamèrica i denuncia el procés de construcció europea com una eina de l'imperialisme alemany. El seu portaveu és el quinzenal "De Verdad", editat a València.
Unió Socialista de Catalunya (USC).
Partit polític del Principat. Fou fundat a Barcelona el 8 de juliol del 1923 a partir de sectors escindits del Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Defensava un socialisme reformista i gradualista, no gaire allunyat del que proposava el PSOE, si bé amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional catalana. Entre els seus dirigents destacaren Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans i Joan Comorera. El seu òrgan fou el setmanari "Justícia Social". La implantació de la Dictadura i la supressió de la Mancomunitat suposaren la disolució virtual del partit (1926) que es reorganitzà el 1930. A partir del 1931 inicià una estreta col·laboració amb l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit hegemònic al Principat. Bastí una Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), i tingué uns vincles especials amb la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya. L'estiu del 1933 provà la fusió amb la Federació del PSOE al Principat, però el projecte fou fustrat des de la direcció estatal del PSOE. Amb tot, la USC en sortí reforçada. Provà de compaginar la coalició electoral amb ERC i la participació en l'Aliança Obrera, però finalment fou expulsada d'aquesta darrera per aquell vincle electoral. A partir dels Fets del Sis d'Octubre reforçà la línia de col·laboració amb les altres forces socialistes del Principat, allunyant-se d'ERC. El febrer del 1936 participà en el Front d'Esquerres. El 22 del juliol del 1936 els esforços per a unificar el marxisme català donaren lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), al qual s'hi integrà la USC com a membre majoritari.
Documents de la USC:
- Una al·locució per forjar el triomf de les esquerres (Manifest electoral de la campanya del 12 d'abril)
- Davant les eleccions del 4 d'octubre de 1931 (Manifest electoral)