Quan l’1 de novembre de 1933, Lev Trotski s’instal·là en Barbizon, decidí escriure una biografia de Lenin, treball que (segons informava en una lletra) hauria de prendre-li un any. Però des d’aleshores es multiplicaren els entrebancs de tota mena. A les acaballes de 1935, instal·lat en Noruega, havia enllestit quinze capítols, però quinze capítols que no anaven més enllà de 1893 i que foren publicats en 1936 per les Editions Rieder sota el títol La joventut de Lenin. En d’altres països els editors preferiren esperar per tal de publicar l’obra completa.
A principis de 1936, Trotski treballava sobre el seu Lenin però problemes de salut, preocupacions a causa de l’actualitat política i, aviat, el procés Zinòviev-Kàmenev el forçaren a interrompre el seu treball. La primera meitat de l’any 1937 es veia ocupada pel procés Radek-Piatakov, després pels treballs de la Comissió Dewey. En juliol de 1937, Trotski retornà sobre el seu Lenin però el seu treball es veié interromput prompte per la sortida de la seua dactilògrafa russa.
Davant aquests retards, l’editor nord-americà (Doubleday Duran) perdé la paciència i, a principis de 1938, transferí el contracte a una altra editorial nordamericana (Harper and Brothers) el representant de la qual suggerí que Trotski escrigués primer un llibre sobre Stalin. Trotski acceptà, se signà un contracte pels dos llibres, un sobre Stalin i un altre sobre Lenin, havent d’ésser lliurat primer el de Stalin. Trotski consentí amb més facilitat a aquest canvi doncs que tots els materials que havia reunit, sobre el moviment socialista en Rússia fins el 1917, podien ésser utilitzats tant per al llibre sobre Stalin como per al llibre sobre Lenin.
Quan Trotski fou assassinat en agost de 1940 deixà el Stalin inacabat, però força avançat. El traductor nord-americà, Charles Malamuth, ja s’havia posat al treball en vida de Trotski i, a finals de 1941, l’edició nord-americana del llibre fou impresa per Harper and Brothers. Però en el moment en què el llibre estava a punt d’ésser posat a la venda sobrevingué Pearl Harbor. Sota la pressió del govern soviètic, el govern nordamericà aconsellà Harper and Brothers diferir la difusió del llibre, i l’editor hi consentí. Era l’època en què hom cercava el bon grat de l’oncle Jo. Tanmateix, un exemplar del llibre amb la tinta encara fresca, tot just acabat d’imprimir, fou dipositat en la Biblioteca del Congrés dels Estat Units, en Washington. Així fou que durant nombrosos anys el llibre visqué als llimbs de la Library of Congress una existència incerta. Estava publicat o no? En març de 1946, finida la guerra, Harper and Brothers posà el llibre a la venda.
En 1941 la situació s’havia complicat pel fet que Malamuth s’havia permès d’introduir, en la traducció del capítols inacabats del llibre, consideracions personals que estaven més d’acord amb els seus propis punts de vista polítics que no amb els de Trotski. Natalia Sedova-Trotski, ajudada pel seu advocat nord-americà, Albert Goldman, havia assajat en octubre de 1941 una acció judicial contra Harper and Brothers per tal d’obligar aquesta editorial a no publicar el llibre sota la forma que li havia donat el traductor. El 8 de novembre el tribunal declarà que es reservava la seua decisió. L’acció judicial fou extingida per la decisió de Harper and Brothers de no difondre el llibre. Quan el llibre fou, al final, posat a la venda en 1946, contenia el text de Malamuth sense esmenes.
L’edició francesa del llibre també té la seua història. Les Editions Bernard-Grasset, publicarien el llibre en 1948. Jo havia traduït del rus els capítols acabats per Trotski, és a dir: els set primer així com també l’apèndix sobre les tres concepcions de la revolució russa. La introducció i els capítols inacabats foren traduïts per mi en part del rus (jo estava als Estats Units), en part del text anglès de Malamuth per Alfred Rosmer o sota el seu control (Rosmer es trobava en París). Fou Rosmer qui donà al manuscrit francès la seua forma definitiva i tractà amb l’editor. En els capítols inacabats, les interpolacions més reprensibles de Malamuth havien estat eliminades.
Per a la present edició he revisat la meua traducció, feta fa més de trenta anys, i hi he fet alguns retocs. També he revisat les pàgines traduïdes de l’anglès per Rosmer, sense haver tingut, no obstant això, la possibilitat de confrontar-les amb el manuscrit rus. En aquest aspecte no he fet més que alguns retocs, pensat que no era oportú fer un canvi més profund del text.
La simple enumeració dels dossiers que contenen els materials i manuscrits acumulats per Trotski quan treballava en el seu Stalin omple dèsset pàgines del catàleg de la Biblioteca Houghton, on se serven els arxius de Trotski. És a dir: hi ha una enorme massa d’escrits (que van des de capítols acabats fins a curtes notes d’algunes línies, passant per trossos de diverses pàgines). És aquí on Malamuth i jo treballàrem per tal d’establir el text que serviria de base a l’edició nord-americana i, una vegada fetes a una banda determinades interpolacions introduïdes per Malamuth, a l’edició francesa. La publicació integral d’aquests manuscrits seria, evidentment, desitjable, planteja però, com hom pot suposar, grans problemes. No podria ésser una altra cosa més que un treball d’erudició, poc susceptible d’ésser rentable en el pla comercial. No podria ésser fet si no fos disposant de mitjans força considerables. Sota una forma còmoda, la present edició ofereix al lector francès l’essencial del treball de Trotski.
El text de Trotski sobre Stalin exigiria moltes consideracions, anàlisis i discussions però no vull sortir-me ací del meu paper de traductor.
Maig de 1979