(1924)
Prefaci
En dos sentits, la present obra no es pot considerar un treball acabat. Primer que res, no es pot cercar-hi una biografia de Lenin, o una caracterització seua, o una exposició completa de les seues concepcions i mètodes d’acció. L’única cosa que proporciona és alguns esborranys, esbossos per a altres treballs futurs, potser per al mateix autor d’aquestes línies. Tal manera d’abordar el tema com un “esbós” és, no obstant això, inevitable i necessària. Junt amb les biografies de divulgació i les caracteritzacions generals, ja cal ara un treball més detallat i minuciós encaminat a fixar episodis solts, trets diferents de la vida i la personalitat de Lenin tal com transcorregueren davant de nosaltres. Una part molt important d’aquesta obra la constitueixen els records de l’autor referents a dos períodes separats per un espai de quinze anys: els darrers sis mesos de la vella Iskra i l’any decisiu que gira al voltant de la Revolució d’Octubre, és a dir, aproximadament, el que va de meitat de 1917 fins a la tardor de 1918.
Però tampoc es pot considerar acabada en un altre sentit, més estricte: confie que les circumstàncies em deixaran continuar treballant-hi, corregir-la, precisar-la i completar-la amb nous episodis i capítols. La malaltia que m’obligà a apartar-me, de moment, del treball pràctic em permeté restablir en la memòria molt del que en la present obra es parla. Després de llegir els primers apunts, he continuat desfent el cabdell de la memòria, restablint episodis nous, importants ja pel simple fet que es refereixen a la vida de Lenin o en tenen relació. Ara bé, aquest mètode té l’inconvenient que el producte del treball queda a vegades sense acabar. Precisament per això, decidí, en un moment donat, tallar mecànicament el manuscrit i publicar-lo d’aquesta manera. Al mateix temps, segons queda dit, em reserve el dret a seguir en el futur el treball sobre aquesta obra. No cal dir que quedaré molt reconegut a quantes persones que participaren en els esdeveniments i episodis del temps a què jo em referisc, facen una o altra rectificació o aporten l’un o l’altre record.
Convindrà també advertir que he prescindit conscientment de tota una sèrie de circumstàncies per considerar que tenen una relació massa pròxima amb els problemes del dia d’avui.
A les dues grans parts de l’obra, que tenen el caràcter de records, incorpore els articles i discursos, o parts de discursos, en els que m’he referit a Lenin.
En reproduir els meus records, no he utilitzat gairebé cap material referent a l’època de què tracte. M’ha semblat que, com no em plantege la tasca d’oferir un assaig històric acabat d’un cert període de la vida de Lenin, sinó que únicament pretenc proporcionar alguns materials de primera mà, que és precisament el que jo puc oferir, preferisc no utilitzar més que la meua pròpia memòria.
Després que el treball estava escrit en les qüestions fonamentals, rellegí el tom XIV de les obres de Lenin i l’opuscle del camarada Ovsiannikov sobre la pau de Brest-Litovsk, i introduí certes addicions. Foren molt escasses.
Lev Trotski
P. S. En rellegir, he advertit que en els meus records anomene Leningrad, Petrograd o Petersburg. Certs camarades anomenen Leningrad al Petrograd d’altres temps, quan encara no havia canviat el seu nom. Açò em sembla incorrecte. Es pot dir, per exemple, que Lenin fou detingut en Leningrad? Està clar que no pogué ésser-ho. Encara menys es pot dir que Pere I fundà Leningrad. Potser d’ací a uns anys o d’uns decennis la nova denominació de la ciutat, com en general tots els noms propis, arribe a perdre el seu contingut històric viu. Però ara sentim amb gran claredat, com quelcom viu, que Petrograd només començà a anomenar-se Leningrad després del 21 de gener de 1924, i no pogué ésser-ho abans. Per això en els meus records done a Leningrad el nom amb què s’anomenava en el període dels esdeveniments que hi descric.
Lev Trotski
21 d’abril de 1924