1923
PREFACI
Aquest opuscle apareix amb un retard considerable a causa d’un problema de salut. Però, al capdavall, les qüestions que ací tracte, tot just acaben d’ésser plantejades en la discussió portada a terme fins al moment.
Al voltant d’aqueixos problemes, concernents al règim intern del partit i l’economia del país, s’alçaren, durant la discussió, núvols de pols que ben sovint formen un vel quasi impenetrable i cremen els ulls. Però açò passarà. Els núvols de pols, es dissiparan i reapareixeran els contorns reals dels problemes. El pensament col·lectiu del partit extraurà progressivament de les discussions allò que li és necessari, adquirirà una major maduresa i esdevindrà més segur de si mateix. I, així, la base del partit s’ampliarà i la seua direcció, s’enfortirà.
Aquest és el sentit objectiu de la resolució del Comitè Central sobre el “nou curs” del partit, qualssevulla que siguen les interpretacions restrictives de què és objecte. Tot el treball anterior de depuració del partit, el millorament de la seua instrucció política, del seu nivell teòric i del nivell de preparació dels seus funcionaris només pot assolir el seu punt òptim en l’ampliació i intensificació de l’activitat autònoma de tot el partit, activitat que és l’única garantia seriosa contra tots els perills inherents a la nova política econòmica i a la lentitud del desenvolupament de la revolució europea.
Però és indubtable que el “nou curs” del partit només pot ésser un mitjà i no un fi en si mateix. Hom pot dir que el valor del període serà determinat exactament en la mesura que ens facilite la solució de la nostra tasca econòmica.
L’administració de la nostra economia estatal és necessàriament centralitzada. La conseqüència d’açò en els primers temps fou que els problemes i les divergències d’opinions vinculats a la direcció econòmica central estigueren limitats a un cercle estret de persones. L’elaboració col·lectiva del partit encara no s’ha apropat directament a l’estudi dels problemes i dificultats fonamentals de la direcció centralitzada i racionalitzada de l’economia estatal. Encara en el XII Congrés, els problemes relatius al pla de l’economia només foren abordats, comptat i debatut, d’una manera formal. Açò explica en gran manera que les vies i els mètodes establerts en la resolució d’aqueix congrés no foren gairebé aplicats fins ara i que el Comitè Central hagué de plantejar novament la qüestió de la necessitat de portar a la pràctica les decisions econòmiques del XII Congrés, en particular les relacionades amb el Gosplan.
Però aquesta vegada també la decisió del Comitè Central ha estat acollida per diferents sectors amb reflexions escèptiques sobre el Gosplan i la realització del pla per part de la direcció. Aqueix escepticisme no recobreix cap pensament creador, cap teoria, res de seriós. I si aqueix escepticisme barat és tolerat en el partit és precisament perquè el pensament col·lectiu del partit encara no ha abordat clarament els problemes de la direcció centralitzada i racionalitzada de l’economia. No obstant, de la realització fructífera d’aqueixes decisions en depèn totalment la sort de la revolució.
En el seu últim capítol aquest opuscle aborda el problema de les relacions entre el pla i la direcció, a propòsit d’un exemple particular que no hem escollit arbitràriament, sinó que ens fou imposat per la discussió interna del partit. És d’esperar que en la pròxima etapa el pensament del partit aborde tots aquests problemes de manera molt més concreta de com ho ha fet fins ara. A qui segueix com a espectador (i tal és ara la meua situació) l’actual discussió econòmica, li sembla que el partit ha retrocedit un any per a interpretar d’una manera més crítica les decisions del XII Congrés. D’això resulta que els problemes que d’alguna manera eren el monopoli d’un cercle estret concentren ara a poc a poc l’atenció de tot el partit. Per la meua banda, només puc aconsellar els camarades que afronten els problemes econòmics que estudien atentament els debats del XII Congrés sobre la indústria i els relacionen convenientment amb la discussió actual. Aviat espere poder tornar sobre aquests problemes.
***
Cal reconèixer que durant la discussió oral i escrita del partit aparegueren una gran quantitat de “fets” i d’informacions que no tenen res en comú amb la realitat i representen, per a emprar un eufemisme, el fruit d’inspiracions passatgeres, en donem prova en aquest llibre. Recórrer a mitjans tan “contundents” significa en el fons una manca de respecte envers el partit. I, segons el meu parer, aquest últim ha de respondre a aqueixos procediments amb una verificació minuciosa de les citacions, xifres i fets presentats. Açò constitueix per al partit un excel·lent mitjà d’educar les masses i d’educar-se a si mateix.
El nostre partit és prou madur com per a no ésser obligat a refugiar-se en l’apatia o, per contra, en el furor de la discussió. Un règim més estable de democràcia assegurarà a la nostra discussió el caràcter que ha de tenir i ensenyarà a presentar al partit només dades curosament verificades. En aquest sentit, l’opinió pública del partit ha de formar-se en l’art de la crítica despietada. Les cèl·lules de fàbrica, en la seua experiència diària, han de verificar les dades de la discussió i les seues conclusions. També seria molt útil que la joventut estudiantil prengués com a base dels seus treballs històrics, econòmics i estadístics, la verificació minuciosa de les dades emprades en la discussió actual del partit i sobre els quals aquest basarà les seues decisions en el futur.
Torne a repetir que l’adquisició més important que el partit ha fet, i que ha de servar, consisteix en el fet que les qüestions econòmiques capitals, que abans eren resoltes al si d’organismes restringits, s’han convertit en el centre d’atenció de la massa del partit. Entrem en un nou període. Els núvols de pols alçada per la discussió es dissiparan, les dades falses seran rebutjades pel partit i aquest mantindrà els ulls fixos en les qüestions fonamentals de l’organització econòmica. Amb això, la revolució en sortirà guanyant.
Lev Trotski
Post-Scriptum: Aquest opuscle conté, a més dels capítols publicats en Pravda, alguns capítols nous: “El burocratisme i la revolució”, “Tradició i política revolucionària”, “La “subestimació” dels camperols”, “La planificació en l’economia”. Quant als articles ja publicats, els reproduïsc ací sense canviar una línia, cosa que permetrà al lector jutjar en quina mesura el seu sentit ha estat, i algunes vegades és, monstruosament desnaturalitzat al llarg de la discussió.