Lectures addicionals sobre els sindicats

Veieu també: la definició de sindicats a l'enciclopèdia del marxisme.

Sindicalisme industrial i socialisme constructiu, de James Connolly

En poques paraules, la socialdemocràcia, com indica el seu nom, és l'aplicació a la indústria, o a la vida social de la nació, dels principis fonamentals de la democràcia. Aquesta aplicació haurà de començar necessàriament al taller, i procedir lògicament i consecutiva cap a dalt a través de tots els graus d'organització industrial fins que arribi al punt culminant de la direcció i poder executius nacionals. En altres paraules, la socialdemocràcia ha de procedir des de baix cap a dalt, mentre que la societat política capitalista s'organitza des de dalt cap a baix.

The Labor Unions and the Class Struggle, de Max Shachtman

La feina real dels sindicats es basa en una acceptació del capitalisme. No s'organitzen amb l'objectiu d'alliberar la classe treballadora de la condició d'explotació i opressió al que la sotmet el capitalisme. Contràriament, es limiten a provar de fer pujar els salaris dels obres i a obtindre una legislació social favorable que manté el sistema del benefici capitalista. Com més temps es deixe al capitalisme, més aguts es faran els seus problemes. Com més aguts siguen els seus problemes, més forta i més urgent serà la seva tendència contra el nivell de vida dels obrers. Tot el que poden fer els sindicats – donada la forma amb la que es constitueixen i es dirigeixen – es resistir l'envit, provar d'alleugerir-lo. Si romanen lligats al sistema capitalista, els sindicats, i els treballadors en general, es limiten a accions defensives i, a llarg termini, a la derrota.

Should Revolutionaries Work in Reactionary Trade Unions?, by Vladimir Lenin

Els sindicats suposaren un enorme salt cap endavant en els primers dies del desenvolupament capitalista, ja que marcaren una transició de la desunió i indefensió obrera cap als rudiments de l'organització de classe. Quan el partit revolucionari del proletariat, forma superior de l'organització de classe proletària, començà a prendre forma (i el partit no mereix el nom fins que apren a reunir la direcció en un tot indivisible amb la classe i les masses) els sindicats començaren a revelars certs trets reaccionaris, una certa estretor de mires d'ofici, una certa tendència a ésser apolítics, una certa passivitat, etc. Amb tot, el desenvolupament del proletariat no hagués avançat, ni ho hauria pogut fer, sense passar pels sindicats, sense l'acció recíproca entre ells i el partit de la classe treballadora.

Què és el marxisme | Arxiu Virtual dels Marxistes