I. Els «oblits» del senyor Cambó.
L’experiència ha demostrat que el mètode més eficaç per analitzar els fenòmens socials consisteix a partir d’allò que és general o abstracte per a arribar a allò que és particular o concret. El senyor Cambó ha optat encertadament per aquest mètode i per posar de relleu l’època excepcional en què vivim, època de transformacions profundes que, segons les seves pròpies paraules, «afecten les col·lectivitats i els individus, la vida econòmica i la vida espiritual, la política i la família, la manera de fer, de pensar i de sentir» (p. 7.). El senyor Cambó, però, és menys afortunat quan prova de definir els trets característics de la nostra època i que, segons ell, són els següents:
1. Desenvolupament i perfeccionament dels invents de les darreries del segle XIX i de començos del segle XX.
2. Intenstificació de les fonts productores i de la capacitat consumidora.
3. Concentració industrial, però no en el sentit previst per K. Marx.
4. Solidaritat monetària i borsària de tot el món.
5. Instauració a Rússia del comunisme integral i el seu fracàs esclatant, però també en el mateix país la consolidació d’algunes realitzacions de socialisme d’estat.
6. Còpia de les solucions del bolxevisme rus en els països de dictadura burgesa o militar.
7. Creació per les masses obreres que un dia estigueren enquadrades en els partits burgesos, després d'haver pres una direcció antipolítica, d’organitzacions obreres que arriben al poder o hi influeixen directament.
8. Accentuació de les personalitats nacionals, les quals són avui més que mai a la base dels problemes polítics i de les lluites econòmiques.
9. Aparició en l’art de formes i solucions de gran simplicitat.
10. Progressos immensos de l’automobilisme.
11. Extensió del telègraf i del telèfon.
12. Concentració de la premsa en mans d’un particular o d’una empresa.
13. Progressos del materialisme groller d’una banda i de la religiositat entre les «classes selectes» d’una altra.
14. Tendència, en tota Europa i en els països més europeïtzats d’Àsia i Àfrica en favor dels governs d’autoritat.
El senyor Cambó ha copsat justament alguns dels trets característics de la nostra època. Però ultra que el quadre traçat per ell és lluny d’ésser complet, el seu defecte essencial consisteix en el predomini dels trets exteriors en perjudici de l’anàlisi de les forces i dels interessos motrius de l’època en què vivim.
El nostre autor, que cataloga tan minuciosament les característiques de la nostra època sense oblidar-se de les relativament secundàries com per exemple els progressos del cinema, no diu ni una paraula sobre fets essencials i decisius o hi fa només al·lusions de passada.
Enumerem els més importants:
1. Les revoltes proletàries a Europa.
2. La permanència dels problemes nacionals a Europa després de la victòria dels països «defensors de les petites nacionalitats» en la guerra de 1914-1918.
3. Els moviments d’emancipació dels països colonials i dependents.
4. Les contradiccions entre els diversos països imperialistes i, assenyaladament, la pèrdua de l’hegemonia mundial de la part d'Anglaterra i l’antagonisme amb els Estats Units que n’és la conseqüència immediata.
5. L’atur forçós i l’ofensiva de la classe capitalista contra les conquestes de la classe obrera.
6. La racionalització de la indústria.
II: Les revoltes obreres i els moviments d’emancipació nacional i colonial.