I

Creu que els principis nacionalistes, que són el fonament del catalanisme, tenen una participació en la lluita?

Resposta: Sense que accepti a ulls clucs la teoria del materialisme històric, ni que, com a mètode li concedeixi una valor absoluta, en ço que esguarda a la guerra la considero confirmada en l'essencial. En els seus orígens i en la seva gestació, el tràgic moment europeu obeeix a causes d'ordre econòmic –a la lluita per la conquesta de mercats, els antagonismes produïts per la llei de la concurrència-- que romanien en estat latent, i que havien forçosament d'esclatar de faiçó monstruosa.

La responsabilitat de l'horrorosa hecatombe pesa per un igual damunt de tots els pobles bel·ligerants, fent excepció, però, de Sèrbia i Bèlgica, que han gaudit del trist privilegi de servir de pretext (disfressat d'un cert vernís de generós altruisme que ha captivat els esperits suggestionables) a la intervenció de les potències de primer rengle.

En resum, la guerra és, en el seus fonaments, una conseqüència fatal del mode de producció capitalista; més, no essent tan sols el factor econòmic el qui forma el complicat engranatge de la màquina social moderna, entren de retop en pugna, SECUNDÀRIAMENT, problemes ideològics i polítics, entre els quals ocupa un lloc preeminent el de les petites nacionalitats.

II

Pensa que el desenllaç de la guerra influirà en el moviment nacionalista de Catalunya i en les possibilitats del seu triomg?

Resposta: Vivim encara massa enfora d'Europa. Dubto que els corrents ideològics que s'hi produiran en acabar-se la guerra, tinguin un ressò tan intens a Catalunya que puguin somoure la consciència nacional mig adormida. Si, pel contrari, hi repercuteixen fortament, i si, com sembla, són solucionats els plets d'alguns dels pobles que lluiten per la llur deslliurança, l'exemple pot produir una reacció favorable al nostre moviment per part dels que encara l'esguarden amb indiferència, i pot servir així mateix d'estímul als militants per a emprendre una tasca intensa de nacionalització, de reconstrucció espiritual, indispensable per al triomf de la causa de Catalunya^[1].

III

Quina posició opina que ha d'adoptar Catalunya davant la guerra europea?

Resposta: L'ideal de Catalunya no el representa cap dels pobles en guerra, ni ha adquirit el moviment nacionalista prou intensitat perquè pugui ésser tingut en compte quan es plantegi la pau. Sabent, per altra part, que fóra una aventura més, sense cap eficiència la intervenció de l'Estat al qual pertany en el conflicte, Catalunya ha de declarar-se en favor del manteniment de la neutralitat (d'una neutralitat espiritualment activa que de res s'assembli a la neutralitat mansueta del govern), promovent i propulsant solucions dels problemes econòmics que la conflagració ha plantejat, galvanitzant el cos social espanyol i obrint àmplia via a la discussió serena i desapassionada de les inquietuds que a les consciències ha suggerit la guerra^[2].

IV

Quines lliçons considera que ha de treure Catalunya dels esdeveniments actuals?

Resposta: Que la constitució actual dels Estats és una contínua i permanent amenaça al dret de les petites nacions i que la unió de tots els pobles europeus sota la forma federativa és l'única garantia de pau duradora^[3].

1. El desenllaç de la guerra provocà l'ensorrament dels “Imperis Centrals” i l'emancipació de finlandesos, estonians, letons, lituans, polonesos, txecs, àrabs, etc. A banda de la formulació i de l'aplicació del dret d'autodeterminació dels pobles de la nounata República Soviètica, Woodrow Wilson, amb els catorze punts i la Conferència Internacional de Pau de París (1919-20) donaren forma (burgesa) als drets de les “petites nacions”. Com deia Nin, Catalunya viva encara massa enfora d'Europa, i França figurava entre les “nacions vencedores” (cosa que acceleraria la uniformització del seu estat). El cas del Principat fou tractat a Versalles el 1919, i a la Conferència de la Societat de Nacions del 1924, però sense resultats concrets.

2. La francofília, però, era el sentiment majoritari del poble català, i el mariscal Josep Joffre, de Ribesaltes, fou admirat abans i després de la fi de la guerra. Del Principat hi sortiren 15.000 voluntaris que participaren en la legió estrangera de l'Exèrcit francès, el qual els hi negà la possibilitat de formar una unitat amb ensenya pròpia. La burgesia catalana era interessada en la neutralitat, i malfià sempre la germanofília evident del rei espanyol i d'amplis sectors de les capes dirigents espanyoles. Comparativament, el sentiment antibel·licista a Catalunya era més fort, és clar, que a la resta d'Europa.

3. La progressiva consolidació de l'imperialisme unitari ha eliminat la possibilitat de guerres interimperialistes a Europa. A partir dels anys 1950 el procés de federació dels estats burgesos europeus ha avançat de mica en mica. La clau estatal d'aquests processos fa que les “petites nacions” continuen ara tan amenaçades com abans.