A l'edat de 90 anys acaba de morir a Londres l'eminent biòleg Alfred Russell Wallace^[1].

El nom del gran home que acaba de desaparèixer va sempre unit al problema de l'origen de les espècies.

Fou l'any 1858 que trobant-se a les Moluques concebé el principi de la selecció natural. Va emprar tres dies a exposar i desenvolupar la seva concepció per escrit i envià el treball a Darwin qui llegí les quartilles amb la natural sorpresa puix un i altre havien caigut en una rara coincidència^[2].

Darwin envià a la Societat Linneana el treball d'en Wallace i un extracte de l'esborrany en el qual havia exposat aquell la seva teoria.

Aquella coincidència, lluny de donar origen a la mesquinesa d'una lluita per la prioritat, va ésser motiu d'una ferma i no interrompuda cordialitat entre els dos naturalistes i, des d'aleshores, hom els ha considerat com els descobridors del principi de la selecció natural.

En Wallace no era sols una gran figura en el món de la ciència, pel seu immens saber, sinó també una figura preeminent del Socialisme internacional^[3].

Del seu propi descobriment prenia peu en Wallace per a assentar-hi la seva doctrina social.

Així fa notar-ho amb remarcable encert en Lluís Araquistain^[4]:

“Per a en Darwin i en Wallace –diu el notable escriptor-- la lluita per l'existència significa el combat dels éssers vius animats per l'ajuda mútua segons complementa en Kropotkin contra el medi ambient i no essencialment d'unes espècies contra altres. I lluitar amb el medi ambient no sols vol dir adaptar-s'hi sinó també transformar-lo, fer-lo més favorable a les necessitats latents dels individus. En l'ordre social això representa una adaptació i una contínua modificació del sistema jurídico-econòmic que regula la vida dels éssers humans”.

D'aquí neix com dèiem abans, la doctrina socialista d'en Wallace.

Fou el primer a propagar a Anglaterra la nacionalització de la terra^[5].

Lluitant contra tots els prejudicis amb un valor lloabilíssim, en Wallace s'identificà plentament amb la causa dels oprimits entregant-se en cos i en ànima a l'obra de la seva redempció.

En Wallace era un home d'una inesgotable activitat.

Fa pocs mesos publicà un llibre titulat Medi ambient social i progrés moral i la seva última obra La revolta de la Democràcia, que va aparèixer poques setmanes abans de la seva mort, era una prova admirable de la frescor de l'ànima d'en Wallace i de l'empenta del seu esperit.

Descansi en pau el gran savi, gran sant per la magnitud de la seva obra científica com per la seva modèstia personal.

1. Alfred Wallace Russell havia nascut a Usk el 8 de gener del 1823 i morí el 17 de novembre del 1913 a Broadstone mentre dormia. Era, doncs, 14 anys més jove que Darwin.

2. D'aquesta manera, en general, es consideren co-autors de la teoria de l'evolució, si bé la gran popularitat del llibre de Darwin L'origen de les espècies, facilità que el mot darwinisme s'aplicàs a la concepció evolutiva que dóna lloc a la visió actual neodarwiniana del problema de l'origen i l'evolució de la diversitat biològica. De fet l'any 1889, Wallace publicà Darwinism (set anys després de la mort de Darwin).

3. Ja en l'adolescència, Wallace se sentí atret per l'obra de Robert Owen. El seu ideal era una “igualtat d'oportunitats” i un sistema que permetés un nivell de vida digne per a tothom. Aquesta visió del socialisme no era aliena a les seues creences espiritualistes. La posició internacional es marcà en els seus viatges i en la seua lluita contra l'imperialisme.

4. El santaderí Luís Araquistaín era sis anys més gran que Nin, i com ell era membre, aleshores, del PSOE.

5. El març del 1881 es fundà la Land Nationalisation Society, que tingué a Wallace com a primer president.