|
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil
que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut
caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè
jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut
sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He
hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em
veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues
coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no
comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em
cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja
hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi
trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me
l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.
|