Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Sé, però, que no s'estrena un prat seguint
sent rellogats a dins una gran cova. Mil espills em
trenquen en la nit colpegen el meu pit i m'omplen d'ais la
boca. I un badall ofega el meu crit i deixa l'ull humit i
el nas demana: Moca't!.
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Nova sang arriba al meu cervell i em sent tibar la pell, i
em torna a la memòria temps de caça, de peixos i
d'ocells, de joves i de vells... Però ara es altra
història?... Tot i així un qualsevol fracàs em
posa en el percaç dels records sense glòria.
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
No és clar, per tant també és
obscur. Tinc a davant un mur. El riure se'm
capgira. L'atzucac em fa fer un atur. Present, passat,
futur... i un mateix temps de mira. Veig el blat més
tendre que madur, veig qui mana segur. El món no
avança: gira.
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat a tot el temps
passat. Bon vent i barca nova!
Un forat em torna a donar llum, un cigar em don fum i
una ampolla, empenta. Cec d'engany em guie pel bastó malfie
del color i de lletra d'impremta. Done fe d'aquestes
sensacions, li llence al foc carbó i retorne als
meus trenta.
Au, adéu! Comence el comiat i sóc nou
arribat. No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat i sóc nou
arribat. No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat i sóc nou
arribat. No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat i sóc nou
arribat. No me'n vaig; sóc qui torna.
|