|
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Sé, però, que no s'estrena un prat
seguint
sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills em
trenquen en la nit
colpegen el meu pit
i m'omplen d'ais la
boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l'ull humit
i
el nas demana: Moca't!.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i
em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i
d'ocells,
de joves i de vells...
Però ara es altra
història?...
Tot i així un qualsevol fracàs
em
posa en el percaç
dels records sense glòria.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
No és clar, per tant també és
obscur.
Tinc a davant un mur.
El riure se'm
capgira.
L'atzucac em fa fer un atur.
Present, passat,
futur...
i un mateix temps de mira.
Veig el blat més
tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no
avança: gira.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps
passat.
Bon vent i barca nova!
Un forat em torna a donar llum,
un cigar em don fum
i
una ampolla, empenta.
Cec d'engany em guie pel bastó
malfie
del color
i de lletra d'impremta.
Done fe d'aquestes
sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als
meus trenta.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou
arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou
arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou
arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou
arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
|