A la tercera edició | Índex | A la quarta edició

Pròleg a l'edició anglesa

La publicació d'una edició anglesa del «Capital» no necessita justificació. Al contrari, s'hi podria esperar un aclariment de per què s'ha endarrerit aquesta edició anglesa fins ara, quan hom veu que d'uns anys ençà les teories defensades en aquest llibre han sigut constantment citades, atacades i defensades, aclarides i malinterpretades en la premsa periòdica i la literatura diària tant d'Anglaterra com d'Amèrica.

Quan, poc després de la mort de l'autor l'any 1883, esdevingué clar que calia realment una edició anglesa de l'obra, el senyor Samuel Moore, un amic de molts anys de Marx i de l'escriptors d'aquestes ratlles, i qui és, potser, la persona més familiaritzada amb el propi llibre, accedí a realitzar la traducció que els marmessors literaris de Marx frissaven per fer pública. Se suposava que havia de comprar el manuscrit amb l'original, i suggerir les alteracions que trobàs aconsellables. Com que amb una cosa i una altra, les ocupacions professionals del senyor Moore l'impedien de finalitzar la traducció amb la rapidesa desitjada, acceptàrem de bon cor l'oferiment del doctor Aveling per encarregar-se d'una part de la feina; igualment la senyora Aveling, la filla petita de Marx, s'oferí per controlar les citacions i recuperar el text original dels nombrosos passatges presos d'autors anglesos i dels llibres blaus i traduïts per Marx a l'alemany. Això s'ha fet a consciència, però amb unes poques excepcions irremeiables.

Les següents parts del llibre foren traduïdes pel doctor Aveling: 1. Els capítols X (La jornada laboral) i XI (Taxa i massa de la plus-vàlua); 2. la secció VI (El salari, inclosos els capítols XIX a XXII); 3. del capítol XXIV, part 4 (Circumstàncies, que, etc.) fins a la fi del llibre, inclosos la darrera part del capítol XXIV, capítol XXV i tota la secció VIII (els capítols XXVI a XXXIII); 4. els dos pròlegs de l'autor. Tota la resta del llibre l'ha traduïda el senyor Moore. Així doncs, cadascú dels traductors és responsable únicament de la seua part de treball, i jo en tinc una responsabilitat conjunta de tot.

La tercera edició alemanya, que ha sigut el fonament del nostre treball, la vaig preparar jo el 1883 amb l'ajut de les notes deixades per l'autor, que indicaven els passatges de la segona edició que s'havien de substituir pels passatges assenyalats del text francès publicat el 1873.(1) Les alteracions efectuades així en el text de la segona edició coincideixen en general amb els canvis indicats per Marx en una sèrie d'instruccions manuscrites per una traducció anglesa que fou planejada fa uns deu anys, a Amèrica, però abandonada principalment per la manca d'un traductor adient i preparat. Aquesta manuscrit el posà a la nostra disposició el nostre vell amic, el senyor F. A. Sorge, de Hoboken, N. J. Assenyala encara unes quantes més interpolacions de l'edició francesa; però en ésser uns quants anys més antigues que les darreres instruccions per la tercera edició, no em vaig considerar prou lliure per fer-ne ús més que de tant en tant, i principalment en casos on ens ajudaven en dificultats. Igualment el text francès s'ha emprat en la majoria de passatges difícils com un indicador d'allò que l'autor era disposat a sacrificar de l'original en la traducció.

Hi ha encara una dificultat que no podem estalviar al lector: l'ús de certes expressions en un sentit diferent del que tenen habitualment, no tan sols en la vida quotidiana, sinó també en l'economia política ordinària. Però això era irremeiable. Tot nou aspecte d'una ciència implica una revolució en el vocabulari tècnic d'aquesta ciència. Això ho mostra millor la química, on tota la terminologia s'ha canviada radicalment tot d'una en vint anys, i amb prou feines trobareu ni un sol compost orgànic que haja passat per tota una sèrie de noms diferents. L'economia política s'ha limitat en general, tal com eren, els termes de la vida comercial i industrial, i a operar amb ells sense veure ni un moment que, en fer-ho, es limitava a l'estret cercle d'idees expressades per aquests mots. Així que, tot i ésser perfectament conscients que tant el profit com la renda no són més que subdivisions, fragments d'una part impagada del producte que el treballador ha de fornir al seu empresari (el seu primer apropiador, per bé que no el seu propietari darrer i exclusiu), amb tot àdhuc l'economia política clàssica mai no anà més enllà de les nocions rebudes de profit i de renda, mai no examinà aquesta part imaganda del producte (anomenada per Marx plus-producte) en la seua totalitat, i per tant mai no arribà a una comprensió clara, ni del seu origen ni de la natura, ni de les lleis que regulen la distribució posterior del seu valor. Similarment tota la indústria, llevat de l'agricultura o de l'artesania, s'inclou indiscriminadament en el terme de manufactura, i per tant s'esborra la distinció entre dos grans i essencialment diferents períodes de la història: el període de la manufactura pròpiament dita, basada en la divisió del treball manual, i el període la indústria moderna basada en la maquinària. És, però, evident que una teoria que veu la producció capitalista moderna com un simple estat transitori de la humanitat, ha de fer ús de termes diferents dels habituals a escriptors que veuen aquesta forma de producció com immortal i definitiva.

Uns mots sobre el mètode de citar de l'autor potser no són inadequats. En la majoria de casos les citacions serveixen bàsicament com a prova documental d'afirmacions fetes en el text. Però en molts casos la introducció de fragments d'escriptors econòmics se citen per tal d'indicar on, quan i qui enuncià clarament per primera vegada una determinada posició. Això es fa en casos on l'opinió citada és important en ésser una expressió més o menys adequada de les condicions de producció social i d'intecanvi vigents en l'època, i força independents del reconeixement de Marx, o, altrament, de la seua validesa general. Aquestes citacions, per tant, complement el text amb un comentari de passada pres de la història de la ciència.

La nostra traducció inclou tan sols el primer llibre de l'obra. Però aquest primer llibre és en gran mesura un conjunt, i se l'ha considerat vint anys com una obra independent. El segon llibre, que vaig publicar el 1885 en llengua alemanya, apareix incomplet sense el tercer, que no es podrà publicar abans de la fi del 1887. Quan el tercer llibre s'haja publicat en l'original alemany, llavors ja n'hi haurà prou com per pensar en una edició anglesa de tots dos.

«El Capital» és sovint anomenat en el continent «la Bíblia de la classe obrera». Que les conclusions d'aquesta obra esdevenen diàriament més i més els principis fonamentals del moviment de la classe obrera, no tan sols a Alemanya i a Suïssa, sinó tambñe a França, a Holanda i Bèlgica, a Amèrica i fins i tot a Itàlia i a Espanya; que arreu la classe obrera reconeix més i més en aquestes conclusions l'expressió més adient de la seua situació i de les seues aspiracions, ningú familiaritzat amb el moviment ho negarà. I també a Anglaterra les teories de Marx, fins i tot ara, ja exerceixen una poderosa influència en el moviment socialista que es difon als rengles dels «il·lustrats» no pas menys que en els rengles de la classe obrera. Però això no és tot. S'apropa ràpidament el temps on una recerca profunda de la situació econòmica d'Anglaterra s'imposarà com una irresistible necessitat nacional. El funcionament del sistema industrial d'Anglaterra, impossible sense una ràpida i constant ampliació de la producció, i per tant dels mercats, arriba un punt mort. El lliure comerç ha esgotat les seues fonts; fins i tot Manchester dubta d'aquest seu especial evangeli econòmic.(2) La indústria exterior que es desenvolupa ràpidament arriba a l'alça de la producció anglesa arreu, no tan sols en mercat protegits, sinó també en mercats neutrals, i fins i tot a aquesta banda del canal. Mentre les forces productives augmenten en una relació geomètrica, l'ampliació dels mercats avança com a molt en una relació aritmètica. El cicle de deu anys d'estagnació, prosperitat, sobreproducció i crisi, repetit sempre del 1825 fins el 1867, sembla haver esgotat el seu curs; però tan sols per deixar-nos en el llot de la desesperació d'una depressió permanent i crònica. El període albirat de prosperitat no arribarà; tan sovint sembla que percebem els seus símptomes anunciadors, com de nou s'esvaeixen en l'aire. Mentres, cada nou hivern renova la qüestió: «què fer amb els sense-feina?» Però mentre el nombre de sense-feina s'infla d'any en any, no hi ha ningú que responga la qüestió; i podem calcular gairebé el moment quan els sense-feina perden la paciència i prenguen el propi destí a les mans. En aital moment, caldrà escoltar la veu d'un home del qual tota la teoria és el resultat d'una vida d'estudi de la història econòmica i de la situació d'Anglaterra, i de qui aquest estudi el dugué a la conclusió que, si més no a Europa, Anglatera és l'únic país on la inevitable revolució social es podrà realitzar completament per mitjans pacífics i legals. Certament mai no oblidà d'afegir que difícilment esperava que les classes dirigents angleses se sotmetessen, sense una «rebel·lió pro-esclavista» a aquesta revolució pacífica i legal.

5. November 1886

Friedrich Engels

Notes

(1) «Le Capital. Par Karl Marx», Traduction de M.J. Roy, entierement revisee par l'auteur. Paris. Lachâtre. Aquesta traducció conté especialment en la darrera part del llibre considerables alteracions i addicions al text de la segona edició alemanya. <=

(2) En la reunió quinzenal de la Cambra de Comerç de Manchester, feta la darrera vesprada, tingué lloc una viva discussió sobre la qüestió del lliure comerç. S'hi presentà una resolució en el sentit que «després que hom ha esperat debades 40 anys perquè altres nacions seguissen l'exemple d'Anglaterra en el lliure comerç, aquesta Cambra creu que ha arribat el moment de reconsiderar aquesta posició». La resolució fou refusada tan sols per una majoria d'un, i el resultat de la votació fou de 21 a favor i 22 en contra. («Evening Standard», 1. Nov. 1886.) <=