[Prefaci]

Al prefaci de “Per a la crítica d'economia política”, del 1859 a Berlin, Karl Marx explica com tots dos el 1845 a Brussel·les ens dedicarem a “la resolució de la nostra oposició” - elaborada principalment per Karl Marx de la concepció materialista de la història - “davant la ideologia de la filosofia alemanya i, de fet, d'establir uns acords segons la nostra consciència filosòfica d'aleshores. El resulta prengué forma en una Crítica de la filosofia post-hegeliana. El manuscrit, dos grans volums de vuitenes, ja havia aconseguit un lloc per publicar-se a Westfàlia, quan rebèrem notícies que el canvi de circumstàncies n'imperia la impressió. Abandonàrem el manuscrit a la rossegadora crítica dels ratolins de bon grat en tant que ja havíem assolit el nostre principal objectiu – clarificar-nos”.

Des d'aleshores han passat més de quaranta anys, i Marx ha mort, sense que cap dels dos tinguessem l'oportunitat de tornar-hi. La nostra relació amb Hegel l'hem exposada en diversos llocs, però mai d'una forma entenedora i cohesionada. Pel que fa a Feuerbach, que en molts aspectes és un punt intermig entre la filosofia hegeliana i la nostra concepció, no hi hem tornat.

Des d'aleshores la cosmovisió marxiana ha trobat representants més enllà de les fronteres d'Alemanya i d'Europa i en totes les llengües literàries del món. D'altra banda la filosofia clàssica alemanya experimenta una mena de renaixement, especialment a Anglaterra i Escandinària, i fins i tot en la pròpia Alemanya la gent comença a semblar cansada de l'eclèctic brou pels pobres, que s'hi reparteix des de les universats amb el nom de filosofia.

Sota aquestes circumstàncies una exposició coherent i breu de la nostra relació i del nostre comportament amb la filosofia hegeliana, de com sortírem d'ella, em semblava més i més necessària. I igualment en semblava que una exposició completa de la influència que Feuerbach per damunt de qualsevol dels altres filòsofs post-hegelians tingué sobre nosaltres durant el nostre període de tempesta i violència, era un deute d'honor inexcusable. Per tant vaig aprofitar amb gust l'oportunitat quan la redacció de “Neue Zeit” em demanà una revisió crítica del llibre d'Starcke sobre Feuerbach. El meu treball aparegué en el números 4 i 5 dels 1886 d'aquell diari i apareix ara en forma revisada i en publicació separada.

Abans que envie aquestes línies a la imprempta, de nou he examinat l'antic manuscrit de 1845/46. La secció que tracta de Feuerbach no és completa. La part acabada consisteix en una exposició de la concepció materialista de la història, que sols prova com d'incomplet encara era el nostre coneixement de la història econòmica aleshores. La pròpia crítica a la doctrina de Feuerbach no hi apareix; pels objectius actuals era per tant inútil. D'altra banda he troba en una antiga llibreta de Marx onze tesis de Feuerbach que ací es publiquen com a apèndix, i que escrites a corre-cuita per elaborar-les posteriorment, no foren de cap manera pensades per a publicar, però són invaluables en tant que el primer document on s'hi deposita la brillant llavor de la nova cosmovisió.

Londres, 21 de febrer del 1888

Friedrich Engels