(1905)
Heus aquí un altre passatge de la resolució:
“En tals condicions, la socialdemocràcia ha d’esforçar-se per conservar durant tot el transcurs de la revolució una posició tal, que li garantisca del mode millor la possibilitat d’impulsar la revolució cap avant, que no li lligue les mans en la lluita contra la política inconseqüent i interessada dels partits burgesos i la preserve de ser diluïda en la democràcia burgesa.
Per això, la socialdemocràcia no s’ha d’assignar com a fi conquerir o compartir el poder en el govern provisional, sinó que ha de continuar sent el partit de l’oposició revolucionària extrema”.
El consell d’ocupar una posició que garantisca del millor mode la possibilitat d’impulsar la revolució cap avant, ens agrada en gran manera. L’única cosa que desitjaríem és que, a més d’aquest bon consell, hi hagués indicacions directes de com precisament ara, en la situació política present, en l’època de disquisicions, suposicions, parleries i projectes de convocatòria dels representants populars, la socialdemocràcia ha d’impulsar la revolució cap avant. ¿Pot actualment impulsar la revolució cap avant qui no comprenga el perill de la teoria de l’“acord” del poble amb el tsar, sostinguda pels elements d’Osvobozhdenie, que qualifica de victòria la sola “decisió” de convocar l’Assemblea Constituent, que no s’assigna com a tasca la propaganda activa de la idea de la necessitat del govern provisional revolucionari, que deixa en la penombra la consigna de república democràtica? Aqueixa gent, en realitat, impulsa la revolució cap arrere, perquè en el sentit polític i pràctic s’ha detingut al nivell de la posició dels elements d’Osvobozhdenie. ¿Quin valor pot tenir la seua acceptació del programa que exigeix la substitució de l’autocràcia per la república, quan en la resolució tàctica que defineix les tasques actuals i pròximes del partit en el moment revolucionari falta la consigna de la lluita per la república? Però si justament la posició dels elements d’Osvobozhdenie, la posició de la burgesia constitucionalista, es troba en l’actualitat caracteritzada realment pel fet que la decisió de convocar l’Assemblea Constituent del poble sencer és considerada com una victòria decisiva, i sobre el govern provisional revolucionari i sobre la república se’n fa prudentment silenci! Per a impulsar la revolució cap avant, açò és, més enllà del límit fins al qual l’empenta la burgesia monàrquica, cal preconitzar activament, subratllar i col·locar en primer pla consignes que excloguen la “inconseqüència” de la democràcia burgesa. Aquestes consignes en el moment actual són únicament dos : 1) govern provisional revolucionari, i 2) república, perquè la consigna d’Assemblea Constituent de tot el poble ha sigut acceptada per la burgesia monàrquica (vegeu el programa de la “Lliga d’Alliberament) i ha sigut acceptada precisament per a escamotejar la revolució, per a no permetre la victòria completa de la revolució, per a servir els interessos d’una transacció mercantil entre la gran burgesia i el tsarisme. I veiem que la Conferència, d’aquestes dues consignes, les úniques capaces d’impulsar la revolució cap avant, la consigna de la república l’ha oblidada completament i la consigna del govern provisional revolucionari l’ha equiparada directament a la consigna de l’Assemblea Constituent popular, propugnada per Osvobozhdenie, qualificant de “victòria decisiva de la revolució” una cosa i altra!!
Sí, tal és el fet indubtable que, n’estem persuadits, servirà de fita per al futur historiador de la socialdemocràcia de Rússia. La Conferència dels socialdemòcrates, celebrada al maig de 1905, adopta una resolució que conté bones paraules sobre la necessitat d’impulsar la revolució democràtica cap avant i que, de fet, l’empenta cap arrere, que de fet no va més enllà de les consignes democràtiques de la burgesia monàrquica.
Als neoiskristes els agrada retraure’ns que desconeguem el perill de dilució del proletariat en la democràcia burgesa. Voldríem veure qui s’atreviria a demostrar aquest reprotxe fundant-se en el text de les resolucions aprovades pel III Congrés del POSDR Contestem als nostres contrincants: la socialdemocràcia, que actua al terreny de la societat burgesa, no pot participar en la política sense anar, en tal o qual cas aïllat, al costat de la democràcia burgesa. La diferència entre nosaltres i vosaltres, en aquest punt, rau en el fet que nosaltres anem al costat de la burgesia revolucionària i republicana sense fondre’ns amb ella, mentre que vosaltres aneu al costat de la burgesia liberal i monàrquica sense fondre-vos tampoc amb ella. Així és com estan les coses.
Les vostres consignes tàctiques, donades en nom de la Conferència, coincideixen amb les consignes del partit “constitucional democràtic”, açò és, amb les del partit de la burgesia monàrquica, amb la particularitat que aquesta coincidència no l’heu advertida, no vos en heu adonat, i marxeu, així, de fet, a la cua de les gents d’Osvobozhdenie.
Les nostres consignes tàctiques, donades en nom del III Congrés del POSDR, coincideixen amb les consignes de la burgesia democràtica revolucionària i republicana. Aquesta burgesia i petita burgesia no han format encara un gran partit popular a Rússia5. Però només pot dubtar de l’existència dels elements del mateix aquell que no tinga idea alguna del que succeeix actualment a Rússia. Ens proposem dirigir (en el cas que la gran revolució russa es moga amb èxit) no sols el proletariat, organitzat pel Partit Socialdemòcrata, sinó també aqueixa petita burgesia capaç d’anar al nostre costat.
La Conferència, en la seua resolució, descendeix inconscientment fins al nivell de la burgesia liberal i monàrquica. El Congrés del partit amb la seua resolució, eleva conscientment fins al seu nivell els elements de la democràcia revolucionària capaç de lluita i no de males maniobres.
Aqueixos elements es troben sobretot entre els camperols. Sense cometre un gran error, en classificar els grans grups socials per les seues tendències polítiques, podem identificar la democràcia revolucionària i republicana amb la massa camperola, naturalment, en el mateix sentit i amb les mateixes reserves i les sobreenteses condicions amb què hom pot identificar la classe obrera amb la socialdemocràcia. Podem, en altres termes, formular les nostres conclusions així mateix de la manera següent: la Conferència, amb les seues consignes polítiques d’interès per a tota la nació6 en el moment revolucionari, descendeix inconscientment fins al nivell de la massa dels grans terratinents. El Congrés del partit, amb les seues consignes polítiques d’interès per a tota la nació, eleva la massa camperola fins al nivell revolucionari. Reptem als que ens acusen, a causa d’aquesta conclusió, d’afició a les paradoxes: que refute la tesi que si no ens trobem amb forces per a portar la revolució fins al final, si la revolució acaba, com ho volen els elements d’Osvobozhdenie, amb una “victòria decisiva” en forma únicament d’una assemblea representativa convocada pel tsar, a la qual només en to de burla es podria qualificar de constituent, llavors això serà una revolució amb el predomini dels elements grans terratinents i de la gran burgesia. Al contrari, si estem destinats a passar efectivament per una gran revolució, si aquesta vegada la història no permet un “avortament”, si ens trobem amb forces per a portar la revolució fins al final, fins a la victòria decisiva, no en el sentit que donen a aquesta paraula les gents d’Osvobozhdenie i els neoiskristes, llavors això serà una revolució amb el predomini de l’element camperol i proletari.
Pot ser que alguns vegen, en el fet d’admetre la idea de tal predomini, una renúncia a la nostra convicció del caràcter burgès de la revolució pròxima. Açò és molt possible, si es té en compte l’abús que es fa d’aquesta noció en Iskra. Per açò no serà superflu, ni de bon tros, detenir-s’hi.
5 Els “socialistes revolucionaris” són més bé un grup terrorista d’intel·lectuals que no l’embrió d’aqueix partit, encara que la significació objectiva de la seua activitat es redueix, precisament, a realitzar les tasques de la burgesia revolucionària i republicana.
6 No parlem de les consignes específicament camperoles, a les quals s’hi dediquen resolucions especials.