Els revolucionaris de Petersburg passen per un període extremadament difícil. Es diria que el govern ha reunit totes les seues forces per a esclafar el moviment obrer acabat de nàixer i que s’ha afirmat amb tant de vigor. Els arrestos adquireixen proporcions extraordinàries, les presons estan de gom a gom. Els intel·lectuals, homes i dones, són arrestats; detenen en massa els obrers i els deporten. Quasi diàriament s’anuncien els noms de noves i noves víctimes del govern policial i de la furiosa persecució de què fa objecte als seus enemics. El govern s’ha marcat com a tasca no permetre que el nou corrent del moviment revolucionari s’enfortisca i s’afirme. Els fiscals i gendarmes es jacten ja d’haver aconseguit destruir la «Unió de lluita».

Semblant fanfarronada és mentida. La «Unió de lluita» existeix malgrat la persecució de què ha sigut objecte. Amb gran satisfacció comprovem que els arrestos en massa ens han reportat un bon servei, que es converteixen en poderosa arma de lluita entre els obrers i intel·lectuals socialistes, que en compte dels revolucionaris desapareguts n’apareixen uns altres de nous disposats a arrenglerar-se amb vigor renovat en les files dels que lluiten pel proletariat i per tot el poble rus. No hi ha lluita sense víctimes, i a la salvatge persecució dels bashibuzuks tsaristes responem serenament: han mort revolucionaris, visca la revolució!

La recrudescència de la persecució ha pogut produir un afebliment momentani en certes activitats de la «Unió de lluita» i una minva momentània de militants i agitadors. Precisament aqueixes dificultats ens impulsen a dirigir un crida a tots els obrers conscients i a tots els intel·lectuals desitjosos de posar-se al servei de la causa revolucionària. La «Unió de lluita» necessita militants. Que tots els cercles i tots els que desitgen col·laborar en qualsevol esfera, en la més petita tasca revolucionària, es presenten davant aquells que estan en contacte amb la «Unió de lluita». (En el cas que no aconseguiren relacionar-s’hi, cosa que és poc probable, poden dirigir-se a la «Unió de Socialdemòcrates Russos» en l’estranger.) Necessitem col·laboradors per a tot tipus d’activitats, i com més concreta siga l’especialització dels revolucionaris en cada una de les funcions de l’activitat revolucionària, com més es dominen els mètodes de treball conspiratiu i com millor s’encobrisca la seua acció, com més abnegadament es compenetren de la petita i modesta tasca individual, més segura serà la nostra tasca i més difícil serà per als gendarmes i espies descobrir els revolucionaris. El govern ha envoltat ja amb una xarxa d’agents, no sols les forces opositores més actives, sinó també tots els possibles o probables centres d’activitat antigovernamental. Estén, sense parar, en tot sentit, l’activitat dels seus servidors que persegueixen els revolucionaris, inventa nous mètodes, destaca nous provocadors, s’afanya en pressionar als presos recorrent a la intimidació, als falsos testimonis i suposades signatures, als missatges forjats i altres mitjans semblants. La lluita contra el govern és impossible sense reforçar i desenrotllar la disciplina, l’organització i la conspiració revolucionàries. Però la conspiració exigeix, primer que res, que cada cercle i cada individu s’especialitze en determinats treballs, i que la coordinació, fins i tot dels més petits grups, siga assegurada per l’organisme central de la «Unió de lluita».

Les funcions dins de l’activitat revolucionària són infinitament diverses: calen agitadors professionals que sàpien presentar-se i parlar davant els obrers de tal manera que no siga possible portar-los davant la justícia: que sàpien parlar amb tanta habilitat, que dient només a, deixen als altres que diguen b i c. Necessitem gent que difonga la nostra literatura i els nostres volants. Necessitem organitzadors de cercles i de grups d’obrers. Necessitem corresponsals en totes les fàbriques i tallers, que ens proporcionen informació sobre tots els esdeveniments. Necessitem persones que vigilen els provocadors i espies. Necessitem gent que s’encarregue de trobar llocs adequats per a les reunions clandestines. Necessitem persones que s’encarreguen de distribuir la literatura, entregar missatges i establir enllaços de qualsevol tipus. Necessitem gent que s’ocupe de recaptar fons. Necessitem militants entre els intel·lectuals i els funcionaris, els necessitem que estiguen en contacte amb els obrers, amb l’activitat diària de les fàbriques i empreses, amb l’administració (policia, inspectors de treball, etc.). Necessitem gent per a la vinculació amb les distintes ciutats de Rússia i l’estranger. Necessitem gent que organitze la reimpressió de literatura de qualsevol tipus. Necessitem gent per a assegurar el dipòsit de la nostra literatura i altres materials, etc., etc. Com més parcialitzada i restringida siga la tasca que assumisca cada persona o grup, majors seran les possibilitats de complir aqueixa tasca fins al final i d’evitar el seu fracàs; si es discuteix cadascun dels detalls conspiratius, si s’aplica tots els mitjans possibles per a eludir la vigilància dels gendarmes i induir-los a confusió l’èxit del nostre objectiu serà més segur, es farà més difícil per a la policia i gendarmes seguir la pista dels revolucionaris i establir la seua relació amb les organitzacions i el partit revolucionari tindrà majors possibilitats de reemplaçar els militants desapareguts, sense perjudicar amb això la tasca completa. Sabem que una especialització de tal naturalesa és una tasca molt difícil, perquè requereix de l’home la major fermesa i abnegació, requereix que consagre tots els seus esforços a una tasca fosca, monòtona i uniforme, li impedeix mantenir contacte amb els camarades, subordina la vida sencera del revolucionari a una rígida i severa disciplina. Però únicament en tals condicions han pogut els corifeus de la pràctica revolucionària a Rússia portar a terme les més grandioses empreses, encara que han trigat anys sencers en la preparació de tots els detalls de la tasca; i estem plenament convençuts que els socialdemòcrates no són menys abnegats que els revolucionaris de generacions anteriors. No ignorem en absolut que en el sistema que proposem serà molt dur per a moltes persones desitjoses de consagrar-se al treball revolucionari, el període preparatori, durant el qual la «Unió de lluita» reunisca tots els informes necessaris sobre la persona o el grup a què proposen els seus serveis i els sotmeta a prova, confiant-los distintes tasques. Però sense aquesta tasca prèvia és absolutament impossible realitzar, en l’actualitat, les activitats revolucionàries a Rússia.

En proposar aquest sistema d’activitat als nostres nous camarades, formulem els principis a què ens ha conduït una experiència prolongada, i estem absolutament convençuts que aqueixos mètodes garantiran l’èxit del nostre treball revolucionari.