|
|
InUn instrument de treball és un objecte, o un conjunt d'objecte, que el treballador posa entre ell i el subjecte del seu treball, i que li servei com a conductor de la seva activitat. Fa ús de les propietats mecàniques, físiques i químiques d'algunes substàncies per fer que altres substàncies segueixen els seus objectius. Sense considerar aquells mitjans de subsistència ja aptes pel consum, com la fruita, en la que la recolecció amb les pròpies extremitats ja serveix com a instrument de treball, la primera cosa que ha de posseir un treballador no és el subjecte de treball sinó el seu instrument. Aixó la natura esdevé un dels òrgans de la seva activitat, un que s'uneix al seus propis òrgans corporals, i li afegeix estatura malgrat el que diu la Bíblia. Així com la terra és el seu rebost original, també és la seva caixa d'eines. Li aporta, per exemple, pedres per llençar, moldre, prèmer, tallar, etc. La pròpia terra és un instrument de treball, però quan s'usa com a tal a l'agricultura hi calen tota una sèrie d'altres instruments i un desenvolupament comparativament més gran del treball. No són els articles fets, sinó com són fets, i amb quins instruments, allò que ens permet de distingir les diferents èpoques econòmiques ... [i] les condicions socials sota les quals es realitza aquell treball... Karl
Marx Veieu també: Treball i Mitjans de producció
La International (L'Internationale) és l'himne revolucionari del socialisme internacionalista. Va nàixer en el contexte de la Comuna de París. La lletra és de Pottier, musicada més tard per Degeyter. L'Internationale ha estat l'himne de la Segona, la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria de partits socialistes i comunistes de l'actualitat. També fou l'himne de la Unió Soviètica des del 1922 fins el 1952. La lletra original és aquesta: Debout les damnés de la terre Debout les forçats de la faim La raison tonne en son cratère C'est l'éruption de la fin Du passé faisons table rase Foules, esclaves, debout, debout Le monde va changer de base Nous ne sommes rien, soyons tout *** C'est la lutte finale Groupons-nous, et demain Groupons-nous, et demain L'Internationale Sera le genre humain *** Il n'est pas de sauveurs suprêmes Ni Dieu, ni César, ni tribun Producteurs, sauvons-nous nous-mêmes Décrétons le salut commun Pour que le voleur rende gorge Pour tirer l'esprit du cachot Soufflons nous-mêmes notre forge Battons le fer quand il est chaud *** L'état comprime et la loi triche L'impôt saigne le malheureux Nul devoir ne s'impose au riche Le droit du pauvre est un mot creux C'est assez, languir en tutelle L'égalité veut d'autres lois Pas de droits sans devoirs dit-elle Egaux, pas de devoirs sans droits *** Hideux dans leur apothéose Les rois de la mine et du rail Ont-ils jamais fait autre chose Que dévaliser le travail Dans les coffres-forts de la bande Ce qu'il a crée s'est fondu En décrétant qu'on le lui rende Le peuple ne veut que son dû *** Les rois nous saoulaient de fumées Paix entre nous, guerre aux tyrans Appliquons la grève aux armées Crosse en l'air, et rompons les rangs S'ils s'obstinent, ces cannibales A faire de nous des héros Ils sauront bientôt que nos balles Sont pour nos propres généraux *** Ouvriers, paysans, nous sommes Le grand parti des travailleurs La terre n'appartient qu'aux hommes L'oisif ira loger ailleurs Combien, de nos chairs se repaissent Mais si les corbeaux, les vautours Un de ces matins disparaissent Le soleil brillera toujours. *** I ací teniu la versió catalana de Maximilià Thous Llorens: Amunt els pàries de la terra amunt els qui pateixen fam el proletaris cridem guerra tot el món és de guerra un clam. *** Del passat no en deixarem cap rastre estols d'esclaus tots amunt, tothom el mon canviarà de base, no hem estat res, ho serem tot. *** És la lluita darrera, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà serà el gènere humà *** No esperes salvacions supremes de Déu, dels reis ni del tirà obrer és la sang de tes venes que triomfant et salvarà. *** La força del tirà sotmesa ton puny deixarà quan voldrà; atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. *** És la lluita darrera, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà serà el gènere humà *** Obrers, llauradors, la batalla ha començat i finirà, la terra és per qui la treballa qui no treballe morirà *** Si del cel de la nostra terra foragitem dels corbs l'estol, pau dolça seguirà a la guerra i sempre més brillarà el sol. *** És la lluita darrera, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà serà el gènere humà.
|
|