|
|
ImEstadi avançat del capitalisme, assolit per diverses nacions en el segle XX. En aquesta forma avançada del capitalisme, és el capital financer i no la producció de mercaderies, la que domina en les relacions econòmiques; és a dir, a més de l'exportació de mercaderies, l'imperialisme també exporta capital (inversions, capital de risc, capital financer). La forma més extrema d'imperialisme és el feixisme. “El desenvolupament del capitalisme ha arribat a un estadi en el qual, tot i que la producció de mercaderies encara “regna” i continua a considerar-se la base de la vida econòmica, en realitat ha sigut minada i el gruix dels beneficis van a parar als “genis” de la manipulació financera. Aquestes manipulacions són la base de la producció socialitzada; però l'immens progrés de la humanitat, que ha aconseguit aquesta socialització, va en profit... dels especuladors” (p. 206-207) “D'una forma o una altra, gairebé tota la resta del món és més o menys deutor i tributari d'aquests països de la banca internacional, aquests “pilars” del capital financer mundial”. (p. 240) L'excedent de capital d'aquests corporacions, que sorgeix de l'explotació del treball, és exportat a països menys desenvolupats on el capital és més escàs, el preu de la terra inferior, els salaris més baixos, i les matèries primeres més barates; tot això resulta en una ampliació dels marges de beneficis. El capitalistes necessiten d'exportar capital perquè en els països més desenvolupats el capitalisme s'ha “podrit”, la consciència de la classe obrera és massa forta per tolerar una explotació pesada (és a dir, enormes marges de beneficis), i aleshores que el capital financer hi té un brou de cultiu, el capital productiu (fàbriques tèxtils o d'ordinadors) pot ésser molt més rendible en uns altres llocs. Així, la història del capitalisme comença generalment amb la lliute competència (producció individualitzada; és a dir producció petit-burgesa), que evoluciona naturalment a una concentració de la producció (producció burgesa), que tendeix contínuament cap als monopolis (producció socialitzada). Els monopolis, com a contraris als fonaments del capitalisme, són la contradicció més gran del capitalisme, una contradicció rampant en l'estadi imperialista — ja que tota empresa no sols tendeix, sinó que necessita dominar completament els mercats, esdevindre un monopoli, mentre que el govern ha de fer tot el possible per evitar això si vol sobreviure, en adonar-se que aquesta forma social de producció en darrer terme destrueix el sistema capitalista. “[L'imperialisme] és quelcom força diferent de l'antiga lliure competència entre fabricants, escampats i sense contacte els uns i els altres, i que produeixen per un mercat desconegut. La concentració [de producció] ha arribat a un punt on és possible de fer una estimació aproximada de totes les fonts de matèries primeres (per exemple, els dipòsits de mineral de ferro)... arreu del món. No tan sols es fan aquestes estimacions, sinó que aqueixes fonts són controlades per associacions monopolístiques gegantines [ara anomenades conglomerats multinacionals]. També es fa una estimació aproximada de la capacitat dels mercats, i les associacions la “divideixen” entre elles mitjançant acords. El treball especialitzat és monopolitzats, es contractes els millors enginyers; els mitjans de producció són també controlats — els ferrocarrils d'Amèrica, les companyies navieres d'Europa i d'Amèrica. El capitalisme en la seua fase imperialista du directament a la més profunda socialització de la producció; du, per dir-ho així, als capitalistes, contra la llur voluntat i consciència, a una mena de nou ordre social, un de transició entre la completa lliure competència i la completa socialització. “La producció es fa social, però l'apropiació roman privada. Els mitjans socials de producció romanen propietat privada d'uns pocs. El marc general de la lliure competència formalment reconeguda continua, i el jou d'uns pocs monopolistes damunt la resta de la població es fa cent vegades més pesat, més feixuc i intolerable” (p. 205) Vladimir Lenin
|
|