Pr

Luiz Carlos Prestes (Porto Alegre, 3.1.1898 - Rio de Janeiro, 7.3.1990)

Polític brasiler. El seu pare, oficial d'exèrcit, es morí quan ell era encara jove. Començà estudis en el Colégio Militar do Rio de Janeiro, obtenint el diploma d'enginyer militar en el 1920. Des del 1922 participà en conspiracions revolucionàries, i el 1924 comandà les forces revolucionàries del nord-est de Rio Grande do Sul. Aquesta Coluna Prestes protagonitzà una marxa de més de 25.000 quilòmetres a peu per tot Brasil. El 1927, s'exilià a Bolívia, on entrà en contacte amb el llavors secretari del Partido Comunista do Brasil (PCB), Astrogildo Pereira. El maig del 1930 publicà un Manifesto en el que ja s'expressava el seu gir polític. En el 1931 emigrà a la Unió Soviètica, on treballà com a enginyer. En el 1934 ingressà en el PCB. Amb la seva companya, Olga Benário, retornà clandestinament al Brasil. Fou nomenat president honorari de l'Aliança Nacional Libertadora, il·legalitzada el 1936. Fou empresonat llavors, i la seva dona fou extraditada a Alemanya on seria assassinada anys després al camp de Ravensbrück. El 1943, en la II Conferència Nacional del PCB, Prestes, encara a la presó, fou elegit secretari general. L'abril del 1945, fou posat en llibertat i pogué reunir-se amb la seva filla petita, supervivent dels presons alemanyes. El novembre del 1945, el PCB fou legalitzat, i en les eleccions de desembre, Prestes fou elegit senador amb més de 160.000 vots. El gener del 1948 la persecució anticomunista suposà el retorn a la clandestinitat, fins el març del 1958. En el 1964, el colp militar suposà una nova persecució anticomunista. En el 1971, Prestes s'exilià a la Unió Soviètica. Amb l'amnistia del 1979, retornà al Brasil. El març del 1980 trencà amb el PCB.

Procés de Vinaròs

Procés polític de l'esquerra independentista dels Països Catalans, encetat a Vinaròs el 2 d'abril del 2000. L'objectiu era dotar l'esquerra independentista “les eines i les estructures imprescindibles per a l'assoliment de la independència política, la unitat nacional i la justícia social del poble català”. Entre les organitzacions participants hi hagué Endavant, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Maulets, i diversos col·lectius i casals independentistes. El procés es plasmà el novembre del 2002 amb la creació de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista. El desembre del 2002 aparegué l'Assemblea Popular Comarcal del Tarragonès.

Index de la lletra p

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia