Me

Franz Mehring (1846 - 1919)

Periodista i polític. D'orientació liberal, s’apropà a la socialdemocràcia, i a principis dels 1890 ingressà en l’SPD. Teòric destacat, s’arrenglerà amb Rosa Luxemburg en la lluita ideològica contra el reformisme i l’oportunisme. Després de l’esclat de la guerra, i de l’aprovació al Reichstag dels emprèstits de guerra per part del grup parlamentari del SPD, Mehring figurà en el sector internacionalista de Luxemburg, Liebknecht fill i Clara Zetkin. Aquest sector cristal·litzà en la Lliga Espartaquista que, el Cap d’Any del 1919 es constituïa en Partit Comunista d’Alemanya (KPD).

Vegeu: Arxiu d’obres de Franz Mehring.

Claude Meillassoux (1925 – 2005)

Antropòleg. Realitzà estudis monogràfics sobre els pobles de Costa d'Ivori, Mali, Àfrica equatorial, Sud-àfrica, Nord-amèrica (entre els inuit), i sobre els casos històrics de les cases d'Índia i dels inques de Perú. Inicialment orientat a l'antropologia econòmica, amplià després el camp d'interès a la qüestió de la família (parentiu, etc.) i de l'estat. Defensà el caràcter comú de les societats humanes, per damunt d'una diferenciació essencialista entre «barbàrie» i «civilització». Cal destacar també la relativització que fa del concepte merament genealogista del parentiu, com a base universal de l'estructura social humana. Adoptà una posició crítica envers les corrents estructuralista i funcionalista de l'antropologia dels anys 1950 i 1960. S'implicà políticament en la denúncia de l'apartheid de Sud-àfrica, i de les causes econòmico-polítiques que dugueren el Sahel a fams cròniques des dels anys 1970. Obres: Anthropologie économique des Gouro de Côte-d’Ivoire (1964), Femmes, greniers et capitaux (1975), Anthropologie de l’esclavage (1986).

Lectura recomanada: Emmanuel Terray, Claude Meillassoux (1925-2005), L'Homme, 174 - Moitiés d'hommes, 2005

Vegeu: Arxiu d'obres de Claude Meillassoux.