Ju
Polític francès. El seu pare fou un dirigent socialista, i ell entrà en contacte amb el moviment obrer ja molt jove. Durant la guerra fou mobilitzat pel Servei de Treball Obligatori i desplaçat a Alemanya, on féu contacte amb militants trotskistes. Després de la guerra, entrà a treballar a la RATP. El 1947, fou expulsat de les Jeunesse Socialistes (n'era responsable al departament del Sena), i aleshores entrà en el Parti Communiste Internationaliste (PCI), secció francesa de la IV Internacional. La seua activitat sindical a la RATP li suposà l'exclusió de la CGT, en mig d'una forta campanya contra ell. Durant la crisi de la IV Internacional dels anys 1951-1953, s'arrenglerà amb l'oposició a la direcció internacional de Pablo. La crisi suposà l'expulsió de bona part de la militància del PCI, si bé Just encara quedà dins el partit, i entrà en l'Oficina Política. Però el PCI havia quedat molt malmès i pràcticament reduït a un grupuscle al voltant de Lambert. Just se centrà en l'activitat sindical a la RATP, on fou reconegut com a destacat dirigent obrer. En els anys 1960, Just participa en un procés de reconstrucció del PCI que mena, el 1965, a la creació de l'Organisation Communiste Internationaliste (OCI), de la qual en fou el n. 2 després de Lambert, i que lluita “per la reconstrucció de la Quarta Internacional”. A partir dels anys 1970 assum la direcció de la revista teòrica de l'OCI, La Vérité, i s'allunya alhora de les tasques de l'aparell del partit. El 1981, l'OCI entrà el govern d'unió de l'esquerra, sota la presidència de François Mitterrand (PSF). Just adopta una posició crítica envers la direcció de l'OCI que, segons ells, s'hi adapta progressivament, a més de plegar-se a la direcció de la CGT. La direcció lambertista el 1983-84, elabora la “línia de la democràcia” i de la construcció d'un “Partit dels Treballadors”, i Just en veu una renúncia al combat pel socialisme i pel partit revolucionari. La conseqüent campanya per una reorientació del partit, li valgué l'exclusió en el següent congrés. Inicia aleshores l'edició del butlletí “Combattre pour les Socialisme”, amb l'objectiu de redreçar des de fora el PCI-OCI. El 1991, amb l'experiència de la posició adoptada pel PCI durant la guerra de Golf, arriba a la conclusió que el redreçament és impossible, i decideix de fundar el “Comitè pour la construction du Parti Ouvrier Révolutionnaire (l'Internationale Ouvrièr Révolutionnaire)”, que dirigí fins a la mort.
Veieu: l'Archive Internet Stéphane Just, i la seua versió catalana (en construcció).