|
HyHenry Mayers Hyndman (Londres, 7.3.1842 - 1921)
Fill d'un ric home de negocis, esutdiā en el Trinity College. Atret per les idees radicals i republicanes, es graduā en el 1865. Com a jugador de criquet participā en els equips de la Universitat de Cambridge, MCC i Sussex entre el 1864 i el 1865. Estudiā dret (1865-1867), perō després es dedicā al periodisme. Fou reporter de guerra en el 1866 a Itālia per al Pall Mall Gazette. En el 1869 viatjā per Europa, Estats Units i Austrālia. En les eleccions generals del 1880 es presentā com a independent en la circumscripciķ de Marylebone. L'interčs per la figura de Ferdinand Lassalle (mort el 1864) el va introduir en la literatura socialista, tan marxista (Manifest Comunista) com georgista (Progress and Poverty). En el juny del 1881 participā en la fundaciķ de la Democratic Federation. Amb England for All (1881) i Socialism Made Plain (1883) contribuí a la difusiķ del socialisme científic. La Democratic Federation donā pas a la Social Democratic Federation (SDF). El desembre del 1884 es produí una escissiķ en l'SDF, bo i quedant-se les sigles en les mans dels partidaris de Hyndman i Henry Hyde Champion. En les eleccions generals del 1885 l'SDF presentā dos candidats, a Hampstead i Kensington, per bé que tan sols assoliren 59 vots. Inicialment oposat a l'autonomisme irlandčs, Hyndman s'adherí en els anys 1880 a la Irish National Land League, alhora que participā en la Land League of Great Britain. Participā en el moviment de sense-feina del 1887, i fou encausat per l'avalot de Trafalgar Square del diumenge 13 de novembre. Fou president del Congrés de la Internacional Socialista celebrat a Londres el 1896. Durant la segona guerra boer (1899-1902) sostingué una posiciķ anti-imperialista. Participā, com a representant de la SDF, en la creaciķ del Labour Representation Committe (1900) perō després recolzā el desmarcament de la SDF. En el 1911, la SDF es fusionā amb sectors procedents de l'Independent Labour Party, contra el parer de Hyndman, que se'n separā fundant el British Socialist Party (BSP). L'esclat de la Primera Guerra Mundial motivā una escissiķ del BSP. Hyndman s'arrenglerā amb el sector defensor de la intervenciķ britānica contra l'imperialisme alemany, i fundā el National Socialist Party (NSP), que dirigí fins a la mort. Vegeu: H. M. Hyndman Internet Archive. |
|