He
Jean Van Heijenoort (Creil, Picardia, França, 23.7.1912 – Ciutat de Mèxic, 29.3.1986)
Matemàtic i polític. Fill d’un immigrant neerlandès, va perdre el pare als dos anys. Als 20 anys, entrà en contacte amb Yvan Craipeau i la Lliga Comunista, d’orientació trotsquista. El seu poliglotisme en francès, anglès, alemany i rus, va fer que Lev Trockij, llavors instal·lat a Barbizon (Illa de França) el contractés com a secretari. Incorporat a l’entorn més íntim de Trockij, a banda de les funcions de secretari, feia part de l’equip de seguretat. Així, va seguir Trockij en el seu exili definitiu a Coyoacán, Mèxic. En el 1939 deixà Coyoacán per prendre una posició com a alliberat del Socialist Workers Party (SWP), a Nova York. En el 1940 formava part del Secretariat de la Quarta Internacional. Arrenglerat amb Felix Morrow i Albert Goldman, dimití en produir-se l’escissió amb US Workers Party, si bé no s’integrà en aquesta formació. Després de la guerra, fa un gir polític que mena a la seva expulsió de l’SWP (1947) i el seu trencament formal amb el marxisme (1948). Centrat llavors en la seua tesi doctoral, dirigida per J. J. Stoker, de la New York University, la defensà en el 1949. En la New York University fou professor de matemàtiques, i va fer recerca en el camp de la lògica, i en història i filosofia de la matemàtica. Després passà a la Columbia University i a la Brandeis University (1965-1977), on fou professor de lògica i de filosofia. En la segona meitat dels 1970 va tornar a apropar-se al moviment trotsquista, i va fer diverses contribucions a la documentació i historiografia del moviment.
Vegeu Arxiu d’obres de Jean Van Heijenoort (en construcció).
Mansur Hekmat (Teheran, 1951 - 4.7.2002)
Nascut
com a Zhubin Rabani. Després de completar els estudis
pre-universitaris a Teheran, anà la Universitat de Xiraz,
on estudià economia. El 1973 marxà a completar els
estudis a Londres, on entrà en contacte amb l'obra de Marx.
Des d'un bon començament provà de retornar a les
fonts de marxisme, lluny de l'oficialisme rus i xinès, del
guerrillerisme, del trotskisme i de la socialdemocràcia, i
de les derivacions liberals, reformistes, nacionalistes o
religioses. El 1979 participà en la creació de
Sahand, que es transformà més tard en la Unió
de Militants Comunistes (UMC), amb l'òrgan «Cap al
socialisme». Més tard inicià la publicació
de l'òrgan «Obrer Comunista», i adoptà
el nom de Mansur Hekmat. Amb l'agreujament de la repressió
del règim islàmic, l'abril del 1982 es traslladà
al territori alliberat del Kurdistan Oriental. El setembre del
1983 participà en la fundació del Partit Comunista
d'Iran. Al llarg dels anys següents Hekmat s'enfrontà
amb la tendència kurdista, i el 1990, amb el domini
d'aquesta, abandonà el partit. L'autumni del 1991 fundà
el Partit Obrer Comunista d'Iran. El 1993 els obrer-comunistes del
Kurdistan Meridional fundaven el Partit Obrer Comunista d'Irac.
Ens els anys següents es reforçà l'organització
a l'exterior d'aquests partits, amb una actuació pràctica
en els països d'acollida, alhora que en els territoris kurds
actuaven de contrapès al nacionalisme burgès.
Arxiu d'obres de Mansur Hekmat.