Fu
Jaume
Fuster (Barcelona, 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 1998)
Escriptor i polític. El 1967 va publicar una Breu història del teatre català (1967). Cultivà la novel·la negra: Abans del foc (1971), De mica en mica s'omple la pica (1972), Tarda, sessió contínua: 3, 45 (1976), La corona valenciana (1982), Les claus de vidre (1984), Sota el signe de Sagitari (1986), Quan traslladeu el meu fèretre (1987), Vida de gos i altres claus de vidre (1989). També conreà el relat fantàstic amb la trilogia L'illa de les tres taronges (1983), L'anell de ferro (1985) i El jardí de les palmeres (1993), que eren les transposicions tolkienianes de les Illes, el Principat i el País Valencià, i amb el recull de contes La matèria dels somnis (1986). El seu ideari polític queda reflectit en una sèrie de novel·les de realitat-ficció política: Per quan vingui un altre juny (1987), La guàrdia del rei (1995) i, especialment, La mort de Guillem (1996) dedicada a l'assassinat del jove militant independentista Guillem Agulló. Juntament amb Xavier Romeu i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970. Participà activament en el Congrés de Cultura Catalana (1975-7), i fou cofundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Casat amb l'escriptora Maria Antònia Oliver.