Publicat a «L'Hora», número 30 (1 d'agost del 1931)
Hem fet des de les nostres pàgines una crítica severa de l'Estatut de Catalunya.
Nosaltres discrepem de l'Estatut, més que per allò que conté, per allò que li manca. Es limitat, estret. Redactat per la gran burgesia, constitueix un simple Estatut autònom.
El B.O.C. ha afirmat repetidament que propugnava la separació de totes les nacions ibèriques, per poder arribar després a la veritable unitat peninsular. L'Estatut, tal com està redactat, és una proposició de pacte federal, i no el reconeixement de Catalunya com a nació.
L'Estatut deixa al poder central la qüestió social, i això vol dir que la gran burgesia panespanyola serà la qui portarà a terme la repressió contra la classe treballadora.
Es una manera hàbil, per part de la burgesia catalana, de fer que els obrers de Catalunya es trobin sota les urpes de l'Estat semifeudal.
Catalunya té dret a donar-se l'organització que li interessi més, i el seu deure era presentar, de fet, l'existència de la República Catalana amb plens drets per a l'autodeterminació.
Tot el que no sigui això és una concessió que es fa al centralisme panespanyol.
La forma de votar l'Estatut és improcedent. Cal acceptar-lo o rebutjar-lo en bloc.
Calia fer possible la manifestació de les causes que motiven el desacord.
El Bloc Obrer i Camperol, després de fer aquestes afirmacions, creu que votar en contra de l'Estatut seria ajudar al triomf del centralisme de la burgesia panespanyola.
Per això recomana a tots els seus afiliats i simpatitzants que votin l'Estatut.