Ba
Josep Barceló (Mataró, v.1828 – Barcelona, 6.6.1855)
Dirigent obrer. Filador a Barcelona, esdevingué un dels organitzadors de l'Associació de Filadors de la ciutat. El març del 1854 fou un dels dirigents del moviment que culminà amb la crida a la vaga general, i a les mobilitzacions que sacsejaren Barcelona l'estiu. L'accés dels progressistes al poder suposà el restabliment de la milícia nacional, en la qual fou capità. L'auge del moviment obrer als centres industrials del Llobregat i del Ter fou resposta des del govern amb una forta repressió. Josep Barceló fou acusat falsament d'un crim escaigut al mas de Sant Jaume (Olesa de Montserrat) i, declarat culpable, fou condemnat a mort. L'execució tingué lloc el 6 de juny del 1855 i, malgrat l'estat d'ocupació militar, hi hagué a Barcelona una onada de protestes.
Barta (Romania, 19.10.1914 – Espanya,
6.9.1976)
Nascut com a David Korner, emprà, a més de Barta, els pseudònims de A. Mathieu i d'Albert. Militant comunista, participà en la fundació d'un grup trotskista romanès. El 1936 es traslladà a França, i s'integrà en el Parti Ouvrier Internationaliste. El 1939 passà al Parti Socialiste Ouvrier et Paysan (PSOP), punt de trobada de trotskistes i de “Gauche Révolutionnaire”, 'un sector expulsat del SFIO encapçalat per Marceau Pivert. En esclatar la guerra el PSOP es fragmentà, i Barta fundà el Groupe Communiste (IVème Internationale), que més tard donaria lloc a la Union Communiste (Trotskyste). Dins el moviment trotskista dels anys 1940, Barta sostingué les posicions més internacionalistes. L'abril del 1947, la UC(T) participà en la direcció de la vaga de Renault. El 1949, la formació entra en crisi, s'escindeix, i el 1951, el propi Barta l'abandonà.
Vegeu: Archive Internet Barta i la seua secció catalana.
Publicació setmanal en llengua espanyola. Fou fundada el 1922 com a plataforma de difusió de les idees marxistes, sobretot per contrarestar la influència anarquista sobre la Confederación Nacional del Trabajo (CNT). Al seu voltant hi figuraren Joaquim Maurín, Josep Oltra, Jaume Miravitlles i Daniel Montserrat. El 1924 aquest grup impulsà la creació de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), integrada en el Partido Comunista de España (PCE). Quedà com a òrgan de la FCCB fins que aquesta trencà amb el PCE (1930) i donà lloc amb el Partit Comunista Català (PCC) a l'organització de masses Bloc Obrer i Camperol (BOC). S'inicià així una segona etapa com a portaveu del BOC. Quan el BOC donà lloc amb l'Esquerra Comunista (EC) al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), fou l'òrgan d'aquest partit, de l'agost de 1936 al maig de 1937, quan es va suspendre. Tingué una darrera etapa (la quarta) a mitjans dels anys 1970, de nou com a òrgan del POUM.
Ernest Belfort Bax (Leamington, Warwickshire, 23.7.1854 - Londres, 26.11.1925)
Advocat, historiador i publicista anglès. Fill d'una família acomodada de no-conformistes. Estudià música al Conservatori de Stuttgart i fou crític musical. D'idees socialistes, divulgà l'obra de Marx. Participà en la fundació de la Social Democratic Federation i en els seus òrgans, "Justice" i "To-Day". A final del 1884, trencà amb el sector de la SDF encapçalat per Hyndman, i contribuí a la fundació de la Socialist League (juntament amb William Morris, Eleanor Marx i Ted Aveling). Quan la Socialist League guanyaren les tendències anarquistes, retornà a la SDF (1889). En els anys 1890 polemitzà amb el moviment feminista. Dins del moviment socialdemòcrata internacional donà suport a Rosa Luxemburg front Carl Bernstein en la qüestió colonial. Durant la Primera Guerra Mundial sostingué la necessitat de defensar la França republicana front l'agressió alemanya. Després de la guerra condemnà el rol de Noske i Scheideman en la repressió de l'aixecament espartaquista.
Vegeu: E. Belfort Bax Internet Archive i la seua secció catalana.