Secretari General del Partit Socialista Unificat de Catalunya
La nació en la nova etapa històrica
Pròleg a l'edició de França
El 1943 i 1944 es produí als Estats Units un corrent d'oportunisme dintre el Partit Comunista que ha constituït una de les pàgines més lamentables de la història del moviment revolucionari obrer. El portaveu d'aquella vergonyosa capitulació fou Earl Browder, el qual, en bé de la «Unió sagrada americana», imposà la dissolució del Partit Comunista i així ho explicava a Nova York el 20 de maig de 1944, davant la Convenció Nacional de l'Associació Política Comunista, amb aquestes paraules:
«Hem dissolt el Partit Comunista i estem formant una nova organització mitjançant la qual esperem influir en la causa comuna de la majoria del poble americà. Participarem a la lluita política com a independents, mitjançant les organitzacions de partit establertes pels nostres associats progressius i sense lliurar-nos a cap denominació de partit. Jutjarem els problemes i els homes per llurs propis mèrits».
Les seves paraules finals foren:
«Estem solidament situats al costat del programa de Teheran, programa americà per a la guerra i per a la pau».
Conceptes refermats en el capítol XVII del seu llibre Teheran en el qual es llegeix:
«Si podem estudiar sense por a la realitat, reviscolant en termes moderns la gran tradició de Jefferson, Paine i Lincoln, Amèrica podrà enfrontar-se amb el món i adoptar, d'acord amb Teheran, un paper dirigent».
I Browder, que escrivia aquesta enormitat d'afirmar que el dirigent de la postguerra no seria el país del socialisme, sinó el país imperialista dels monopolis, és lògic que arribés a aquesta conclusió feta en l'esmentada Convenció de Nova York i que era tota una anticipació del Pla Marshall.
«He calculat que necessitarem un mercat exterior d'uns 40.000 milions de dòlars l'any per damunt del que es podrà aconseguir a base de les transaccions normals, a l'objecte de garantir d'una manera seriosa el ple treball de la nostra economia».
Fou l'època que als Estats Units sovintejaven els banquests que reunien en una mateixa taula banquers «liberals» i obrers «entenimentats» i en els quals Browder feia un paper a to amb les seves «teories».
Aquestes «teories» i «berenades fraternals» foren també popularitzades entre els militants comunistes de diversos països d'Amèrica Llatina. I aquest hibridisme de la més mala llei contagià certs elements de Mèxic i residents en aquella República i així hem pogut traduir els mots de Browder de les mateixes pàgines dels números 7 i 10 de «Nuestra Bandera» de l'any 1944, textos donats com a materials d'estudi a la base del partit.
Davant la confusió de Browder provocà, el nostre secretari general, company Joan Comorera, i, a petició dels militants del PSU de C, va escriure aquells dies tres conferències sota el títol general La Nació en la nova etapa històrica en les quals es demostrava que els principis de Lenin són més justos que mai, veritablement esmicolament dels «arguments» d'un oportunisme repugnant i demencial alhora, textos que tenen, entre d'altres mèrits, el valor d'haver desenrotllat llavors la línia dels dos camps en lluita en l'àrea de la política internacional i d'haver propagat el principi de la democràcia popular, just aleshores i just ara que uns altres degenerats polítics neguen a Joan Comorera clarividència i conseqüència revolucionària i que fins avui havien sostret aquests estudis al coneixement dela base del partit a França i a la Catalunya presonera encara del feixisme.
I com que en la tasca de recuperar el partit el treball teòric cal que vagi de la mà del treball pràctic, ací tens, militant del PSU de C, el primer material de la sèrie d'estudis que projectem editar periòdicament.
El Comitè d'Edicions