(2000)
El nucli del marxisme és que l'emancipació de la classe obrera és l'acte de la pròpia classe obrera. Al mateix temps Marx defensa que les idees prevalents de la societat són les idees de la classe dirigent. Una forma important amb les quals aquestes idees arrelen és el trencament de la unitat dels obrers en diferents races, nacionalitats i gèneres.
L'opressió dels negres pels blancs, de les dones pels homes, etc., divideixen la classe obrera, i la política de dividir i vèncer reforça el poder dels capitalistes.
Com afecta l'opressió a la condició dels obrers que pertanyen al sector oprimit? Els obrers negres a Gran Bretanya són explotats com a obrers. L'ésser discriminats com a negres agreuja l'explotació. Reben salaris més baixos, les condicions de treball són pitjors, pateixen un habitatge deficient i altres privacions socials. El mateix val per les obreres, que són forçades a patir una doble càrrega d'assalariades i de tindre cura de les criatures i de la casa. Les llurs feines són molt més marginals; tenen menys oportunitats d'assolir destreses; són forçades a abandonar la feina per tindre cura de les criatures; la llur opressió agreuja la llur explotació.
Com afecta l'opressió als obrers que pertanyen al sector opressor? Lògicament creuen que són superiors als obrers “inferiors”. Però realment això els beneficia? Els obrers blancs dels estats meridionals dels EUA creuen que els beneficia ja que guanyen més que els negres, tenen un millor habitatge, etcètera. Però els obrers blancs guanyen molt més en el nord; de fet els negres del nord guanyen més que els blancs del sud.
The same applies to the relations between a male and female worker. He earns more than her, therefore on the face of it he benefits from her oppression. But this is a very shallow view of the situation. Think about it. A male worker writes to his friend, “Have you heard the marvellous news? My wife gets peanuts in wages, the nursery costs the earth, her job is under threat all the time, and to put the cap on it, she is pregnant again and there are no means to get an abortion. Marvellous news!”
Els obrers protestants d'Irlanda del Nord poden pensar que colpejar els catòlics és bo per ells, altrament no ho farien. Així l'obrer protestant té més probabilitats de tindre feina i un bon nivell de vida que l'obrer catòlic, però el mateix obrer guanya menys que un obrer de Birmingham o Glasgow.
Si viatj en un tren ple de brutícia, com un blanc sota el capitalisme m'asseuré prop de la finestra. La dona o el negre tindran un seient lluny de la finestra en condicions encara pitjors que les meues. Però el problema real és el tren. Tots hem de suportar el mateix tren, no tenim control damunt el conductor que ens du a tots cap a l'abisme.
El sector més oprimit de la classe obrera sempre reflecteix els horrors extrems del capitalisme. Trockij escrigué una vegada que si hom vol copsar la necessitat d'un canvi vers una nova societat, hom ha de mirar-ho tot amb ulls de dona. Si hom vol copsar la natura del capitalisme decadent i senil, hom ha de mirar d'ençà de la darrera guerra mundial, a través dels ulls dels hebreus. Si hom vol copsar la natura de la societat britànica d'avui, hom ha de mirar-ho tot amb els ulls de Neville i Doreen Lawrence, els pares d'Stephen Lawrence, el jove negre assassinat per cinc nazis, protegits per la policia britànica.
Per assolir la unitat entre els obrers blancs i negres els obrers blancs han de moure's vers els obrers negres i anar més lluny encara. Per assolir la unitat entre els homes obrers i les dones obreres, l'home obrer ha de deixar el seu camí per demostrar que no és part dels opressors. Lenin ho enuncià ben simplement el 1902. Escrigué que quan els obrers van a la vaga per un augment salarial són simples sindicalistes. Tan sols quan van a la vaga contra la repressió dels hebreus o dels estudiants són realment socialistes.
Una vaga que implique obrers negres i blancs contribueix a minar el racisme. Una vaga reforça la solidaritat, i per tant té un impacte més enllà del tema immediat. Els canvis espirituals en els obrers és el resultat més preciós de la vaga.
Però la solidaritat pot començar a partir d'una manifestació anti-racista que comporte un sentiment d'unitat amb els obrers negres que tinga un impacte en futures disputes industrials. Les trobades a Londres en solidaritat amb els Lawrence són molt grans, compostes de negres i blancs, i sens dubte tindra un gran impacte en l'atitud de milions de persones davant la policia i també inspiraran una solidaritat creixent entre els obrers en tota una sèrie de temes.
Una vaga on homes i dones fan pinya contribueix a superar el sexisme. Hom ha de recordar la Comuna de París on les dones lluitaren brillantment, fent que un reporter britànic digués que si tots els comunards haguessen sigut dones haurien guanyat.
En una reunió a Londres no fa gaire vaig dir, “que arribe la revolució, i que la presidenta del consell obrer de Londres siga una jove negre de 26 anys, lesbiana”. Vaig triar aquestes característiques perquè totes elles trenquen els tabús del capitalisme. El jovent és roín. El negre és roín. La dona és roïna. Les lesbianes són roïnes. Després de la reunió una jove negre se m'apropà i em digué, “aqueixa sóc jo. Sóc negra, sóc dona, com pots veure, tinc 26 anys i sóc lesbiana”. Li vaig dir, “ho sent, germana, has perdut el vaixell. La revolució serà d'ací a deu anys. Seràs massa gran”. És clar que les meues paraules no s'haurien de prendre literalment. El president del consell obrer de Londres pot ésser un irlandès de 70 anys, avi de 15 criatures.
Un revolucionari ha d'oposar-se extremadament a tota mena d'opressió. Un revolucionari blanc ha d'ésser el més extrem en l'oposició al racisme que un revolucionari negre. Un revolucionari gentil ha d'oposar-se a l'antisemitisme més fortament que cap hebreu. Un home revolucionari ha d'ésser completament intolerant davant qualsevol maltractament o menyspreu a les dones. Hem d'ésser els tribuns dels oprimits.