L’assaig autobiogràfic publicat sota el títol La meua vida fou el primer llibre que Lev Trotski escrigué durant el seu exili. Li fou proposat per un editor alemany, el director de Fischer Verlag, que viatjà fins Constantinoble amb aquest objectiu i fou suficientment persuasiu per tal d’assolir-ne el consentiment. Trotski no havia pensat mai en aquest gènere de obres. Malgrat estar acostumat a totes les formes d’escrits, des de l’article de diari, les controvèrsies polèmiques fins als assajos teòrics i històrics, dubtà abans d’acceptar l’oferta que hom li feia: el desplaïa la necessitat en què es trobaria de posar-se constantment al centre de la narració; sempre que havia de fer-ho estava a disgust. Per altra banda, la seua primordial preocupació aleshores era organitzar, sota noves condiciones que li eren imposades, la lluita que, des de la mort de Lenin, menava l’oposició comunista contra els nous dirigents del regim soviètic.
Amb tot, reflexionant-hi, l’autobiografia se li presentava com un mitjà per a prosseguir la batalla que mai havia deixat de menar avant al llarg del trenta anys de la seua activitat política. Bé que la redacció del primers capítols consagrat a la infància, al medi familiar, el produí maldecaps (li costà molt de temps, tornava a escriure allò que ja havia escrit, remenava, retocava) se sentí perfectament a gust tot just des que començà a descriure els seus contactes amb els mitjans socialistes i obrers de Nikolaiev (aleshores tenia divuit anys) i la llarga cadena d’esdeveniments decisius, personals i històrics, que hi seguiren. L’autobiografia esdevé, sota la seua ploma, un esbós del moviment obrer i de la revolució russa durant “mig segle”: estava a punt d’arribar als cinquanta anys i aquest era el títol que ell volia per a l’obra; s’hagué de resignar a l’altre, més banal, que era el que preferia l’editor.
La traducció francesa fou publicada per Éditions Rieder en tres toms que aparegueren successivament durant l’any 1930. Igualment que fiu per a la reimpressió de la Història de la Revolució Russa, m’ha estat possible d’establir un text revisat i corregit per l’autor. Durant el sojorn que fiu a la casa de Coyoacán en 1939-1940, Trotski preparava l’organització dels seus arxius per a confiar-los a la Harvard Library on estarien més segurs que no a sa casa que sabia amenaçada sempre d’un atemptat. També pensava en la reimpressió de les seues obres; els pocs exemplars que en quedaven en vigílies de la guerra havien estat descoberts i destruïts per la Gestapo. Havia tornat a llegir, corregit i anotat l’edició en llengua francesa de l’assaig autobiogràfic; la present reimpressió, feta d’acord amb les seus correccions i recomanacions, ha d’ésser, doncs, considerada com l’edició definitiva.
Alfred Rosmer
Abril 1953