D'on provenen les idees correctes?
Maig del 1963
Text procedent d'Edicions en Llengües Estrangeres. Col·lecció "Clàssics acolorits" #15 (català). Una col·lecció dirigida per Christophe Kistler. Contacte - flpress@protonmail.com. Girona, 2022. ISBN: 978-2-491182-25-0
Aquest passatge és un fragment del "Projecte de decisió del Comitè central del Partit Comunista Xinès sobre alguns problemes en el nostre treball rural actual", que va ser elaborat sota la direcció del camarada Mao Zedong. El passatge va ser escrit pel camarada Mao Zedong mateix.
D'on provenen les idees correctes? Cauen del cel? No. Són innates de la ment? No. Provenen de la pràctica social, i només d'aquesta; provenen de tres tipus de pràctica social, la lluita per la producció, la lluita de classes i l'experimentació científica. És l'ésser social de les persones el que determina el seu pensament. Una vegada que les masses capten les idees correctes característiques de la classe avançada, aquestes idees es converteixen en una força material, que canvia la societat i canvia el món. En la seva pràctica social, les persones participen en diferents tipus de lluites i adquireixen una rica experiència, tant dels seus èxits com dels seus fracassos. Incomptables fenòmens del món exterior objectiu es reflecteixen en el cervell de les persones a través dels seus cinc òrgans sensorials -els òrgans de la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte. Al principi, el coneixement és perceptiu. El salt al coneixement conceptual, és a dir, a les idees, es produeix quan s'acumula prou coneixement perceptiu. Aquest és un procés en la cognició. És la primera etapa de tot el procés de cognició, l'etapa que porta de la matèria objectiva a la consciència subjectiva, de l'existència a les idees. Encara que la consciència o les idees que puguem tenir (incloent-hi teories, polítiques, plans o mesures) reflecteixin correctament les lleis del món exterior objectiu encara no s'han demostrat en aquesta etapa, en la qual no és possible determinar si són correctes o no encara. Després ve la segona etapa del procés de cognició, l'etapa que condueix de la consciència a la matèria, de les idees tornem a l'existència, en la qual el coneixement adquirit en la primera etapa s'aplica a la pràctica social per comprovar si les teories, polítiques, plans o mesures compleixen amb l'èxit esperat. En termes generals, els que tenen èxit són adequats i els que fracassen són inadequats, i això és especialment cert en la lluita de les persones amb la natura. En la lluita social, les forces que representen la classe avançada de vegades pateixen la derrota no perquè les seves idees siguin incorrectes, sinó perquè, en l'equilibri de forces que lluiten, de moment no són tan poderoses com les forces de la reacció; per tant són vençuts temporalment, però estan obligats a triomfar tard o d'hora. El coneixement de les persones fa un altre salt a través de la prova de la pràctica. Aquest salt és més important que l'anterior. Perquè és només aquest salt el que pot demostrar la correcció o incorrecció del primer salt en la cognició, això és, de les idees, teories, polítiques, plans o mesures formulades en el transcurs de reflectir el món exterior objectiu. No hi ha cap altra manera de provar la veritat. A més, l'únic i sol propòsit del proletariat en conèixer el món és canviar-lo. Sovint, només es pot arribar al coneixement correcte després de moltes repeticions del procés que condueix de la matèria a la consciència i després retornar a la matèria; això és, liderar de la pràctica al coneixement i llavors retornar a la pràctica. Aquesta és la teoria marxista del coneixement, la teoria del coneixement materialista dialèctica. Entre els nostres camarades n'hi ha molts que encara no entenen aquesta teoria del coneixement. Quan se'ls pregunta d'on provenen les seves idees, opinions, polítiques, mètodes, plans i conclusions, discursos eloqüents i articles llargs, consideren estranya la pregunta i no hi poden donar resposta. Tampoc comprenen que la matèria es pugui transformar en consciència i la consciència en matèria, encara que aquests salts són fenòmens de la vida quotidiana. Cal, per tant, educar els nostres camarades en la teoria del coneixement materialista dialèctica, perquè puguin orientar el seu pensament correctament, esdevinguin bons investigadors i estudiosos sintetitzin experiència, superin dificultats, cometin menys errors, facin millor la seva feina, i lluitin dur per tal de convertir la Xina en un gran i poderós país socialista i ajudar les grans masses oprimides i explotades d'arreu del món en l'execució del nostre gran deure internacionalista..
.