EL SOCIALISME I EL PROBLEMA DE CATALUNYA

*

XI. Crida

Poble de Barcelona!

Comença una època nova en la política de la nostra terra! Beneïts siguin els enemics que han donat força als nostres braços!

I en aquesta hora solemne, jo et demano, amb tota l’emoció de la meva ànima, amb tot el fervor del meu cor, que no ens deixis sols, que vinguis al costat nostres a pendre el teu lloc en les amples rengleres de l’exèrcit de la Internacional.

Penseu, homes d’esquerra, que els republicanismes inflats i lírics de l’any cinquanta, ja no poden dir res a les consciències de les noves generacions, freturoses de doctrines amb un contingut positiu; que ja no diuen res absolutament als nostres obrers, desenganyats de totes les velles polítiques.

I, als qui sou aquí i no heu nascut en terres de Catalunya, i estimeu la vostra dolça i enyoradora Galícia, la vostra gentil i florida Múrcia, la vostra suau i llangorosa Andalusía, la vostra senyorial i hospitalària Castella, la vostra forta i ardida Bascònia, el vostre franc i noble Aragó, jo us dic: «Germans nostres, ajudeu-nos amb tot l’ànima! Que solament l’exemple de la Catalunya redimida i emancipada, podrà portar l’alliberació de les vostres terres, dominades avui per la més repugnant de les polítiques, oprimides avui pel més infamant dels caciquismes, que us ha foragitat de les vostres llars i us ha arrancat dels vostres amors.

Ciutats i viles hi ha en el món que fan la seva glòria de la glòria de les velles pedres dels monuments que alçaren les gèneres pretèrites. Són les ciutats del passat, les ciutats mortes dels poetes elegíacs, les ciutats del turisme i de l’arqueologia... Barcelona, com tantes altres ciutats i viles de Catalunya, és una urbs tota abocada als dies nous. No per la majestat dels seus monuments antics, sinó per les nostres inquietuds d’avui, pels nostres amors d’avui, i per les nostres dolors d’avui, fa Barcelona la seva glòria...

Amics: Visca la República Social de Catalunya!