“L'ouvrière en Russie soviétiste”, publicat amb el pseudònim d'Hélène Blonina al n. 17 del Bulletin communiste (primer any), 8 de juliol de 1920.
El poder soviètic és el primer en crear les condicions en les quals la dona podrà, a la fi, coronar l'obra de la seua plena emancipació.
En el curs dels segles, fou esclava. Al començament, sota el règim de la petita producció, ho fou dins la família; després, en el curs del desenvolupament del capitalisme ho esdevingué tres vegades: en l'Estat, en la fàbrica i en la família.
Fou així no tan sols dins el règim tsarista, bàrbar i retardatari, sinó que ho és encara dins les “democràcies” més “civilitzades” de l'Europa occidental i d'Amèrica.
Sota el règim burgès, l'obrera és privada dels magres drets polítics concedits a l'obrer. En la fàbrica, el taller, és encara més oprimida, més explotada que l'obrer, car el patró usa del seu poder per oprimir-la no tan sols en tant que proletària, sinó també per infligir-li tota mena d'ultratges i de violències en tant que dona. I enlloc ni en cap moment, la prostitució, el fenomen més lleig i més odiós de l'esclavatge assalariat del proletariat, ha florit tan sumptuosament com sota el regne del capitalisme.
Les obreres, les pageses, són esclaves dins la família, no solament perquè damunt elles pese el poder del marit, sinó també perquè la fàbrica, que arranca les obreres de la llar familiar, no les deslliura pas en el mateix temps de les tasques de la maternitat i de l'economia domèstic, transformant així la maternitat en una creu feixuga, insuportable.
Mentre existesca el poder burgès, l'obrera i la pagesa no es podran emancipar d'aquesta triple servitud, que és la base damunt la qual reposa el règim burgès i sense la qual no pot existir.
El poder soviètic, el poder del proletariat, obre enormement les portes davant la dona, i li dóna la possibilitat d'alliberar-se.
La constitució soviètica ha dotat ja les dones de tots els drets polítics i cívics. Les obres, les pageses, gaudeixen dels mateixos drets de tot que l'obrer i el pagès. Poden amb el mateix títol que els homes elegir i ésser elegides; poden ocupar el càrrec que els convinga dins dels comitès de fàbrica, dins les institucions soviètiques, fins al de comissària del poble.
La socialització de la producció, l'expropiació dels capitalistes i dels grans propietaris, menen a un anorreament complet de tota explotació i de tota desigualtat econòmica.
A la Rússia soviètica, l'obrera a la fàbrica, al taller, ja no és una esclava assalariada, sinó una mestressa dotada de tots els drets que, juntament i igual a l'obrer, per la intermediació de les institucions soviètiques i dels sindicats, organitza, administra, dirigeix tota la producció i el repartiment.
Passa el mateix en la família i en el matrimoni. El poder soviètic ja ha realitzat la igualtat completa de drets dels marit i de la muller. El poder del marit, del pare, ja no existeix. Les formalitats del matrimoni i del divorci s'han reduït al mínim, a simples declaracions de les persones interessades en els comissariats corresponents.
El poder soviètic ha suprimit tota diferència de drets entre l'infant “legítim” i l'infant “il·legítim”. Així s'ha suprimit una de les manifestacions més malaltisses de la iniquitat burgesa. A la Rússia soviètica ja no hi ha “infants il·legítims”. Per a ella tots els infants són el mateixa mesura els seus futurs ciutadans, que tots tenen dret a les seues consideracions i cures.
El poder soviètic vol prendre a càrrec tota la llur educació i instrucció, des dels primers dies del llur naixement fins a l'edat de 16 o 17 anys. Aspira a fer-se càrrec de tot el manteniment dels infants.
Sota les regnes del capitalisme, els infants dels proletaris eren, des de la més tendra infància, privats per la fàbrica, pel taller, de les cures maternals, en tant que el govern burgès no demostrava cap preocupació per aquesta situació. De manera que els infants proletaris s'atrofiaven físicament i moral, languidien, morien.
El poder soviètic, a hores d'ara, malgrat la desorganització, el bloqueig, les agressions ininterrompudes dels guàrdies blancs, les dificultats inoïdes, garanteix parcialment el manteniment públic dels infants (una part dels productes es lliure gratuïtament per carta d'infants; s'han creat menjadors gratuïts, cantines escolars). La instrucció és a tot arreu gratuïtat, a partir de l'escola elemental fins a les universitats i escoles superiors. S'han creat bressoles, jardins d'infància. En les escoles, els infants són fornits de calçat i de roba. La previsió social pren constantment més amplitud, sota la forma de protecció de la maternitat, de la infància, creació de cases de maternitat, de cases i residència d'infants, de bressoles, de jardins d'infants.
El treball és prohibit als infants fins a l'edat de 16 anys. De 16 a 18 anys no treballen més de 6 hores diàries. Les mares són alliberades de tot treball vuit setmanes abans de sortir de comptes i el mateix després del part, i durant tot aquest temps se'ls destina un ajut que equival al llur salari quotidià. A més, s'han promulgat una sèrie de decrets que protegeixen la dona en estat de gestació, i en general sobre la protecció del treball de la dona.
A hores d'ara, ho repetesc, malgrat dificultats desconegudes fins el moment, hom pot dir amb certesa que a la Rússia soviètica la cura de la mare i de l'infant són més ben organitzades que enlloc més. I no són més que les primeres passes.
A més, mitjançant la creació de menjadors públics, la cuina desapareix poc a poc de l'economia domèstica.
La cassola al foc, tant vantada pels burgesos, però que, des del punt de mira de l'economia, no és del tot conforme amb l'objectiu, és per a les pageses i en particular per a les obreres una pena insuportable que els lleva fins al darrer lleure, les priva de la possibilitat d'anar a reunions, de llegir i de prendre part en la lluita de classe: la cassola al foc, dins el règim burgès, en afavorir la ignorància i el caràcter retardatari de les obreres és, d'aquesta manera, una de les millor auxiliars del burgès en la seua lluita contra l'obrer.
El règim soviètic és el règim de transició del capitalisme al comunisme, que és impossible de realitzar sense l'emancipació absoluta de tots els explotats i per conseqüència de la dona. Vet ací perquè dins del règim soviètic en trenquen i volen a bocins totes les cadenes que, durant segles, havien oprimit l'obrera i la pagesa. Des dels primers dies que seguiren la revolució d'octubre, les obreres comprengueren perfectament que per elles s'obria una nova era de plena emancipació.
En les llurs primeres conferències (conferència de Moscou, de maig del 1918, conferència de la província de Moscou, de juny del 1918, i conferència pan-russa de novembre del 1918, a la que assistiren més d'un miler de delegades, representants de més d'un milió de proletàries), les obreres sentiren aquest fet. En la resolució sobre la qüestió familiar, la conferència de la província de Moscou indica que amb el pas del poder a mans dels soviets no tan sols la completa emancipació política i cívica de les obreres ha esdevingut possible, sinó també la supressió absoluta del seu esclavatge de sexe i de família, i que ara pertoca elucidar i elaborar les condicions d'aquesta emancipació. En les revolucions del congrés pan-rus, en el tema de les tasques de l'obrera, entre d'altres es diu:
El poder soviètic, després d'haver donat una emancipació integral a tota la classe obrera, després d'haver realitzat la igualtat en drets de l'home i de la dona, ha fet l'obrera al mateix títol que l'obrer mestres absoluts de la vida, després d'haver-los donat la possibilitat d'organitzar-la, tal com és necessari per a la classe obrera i per a la classe pobra de la ciutat i del camp.
Com a conseqüència de la revolució d'octubre, com a conseqüència del traspàs del poder a mans dels soviets, l'emancipació complet de les obreres a través de la supressió de les velles formes de la família i de l'economia domèstica, esdevé no tan sols possible sinó una de les condicions necessàries de la instauració del socialisme.
En aquesta mateixa resolució s'han formulat les tasques que es presenten davant les obreres en la Rússia soviètica. Aquestes tasques es fixen de la manera següent:
La primera conferència pan-russa d'obreres constata una vegada més que per a elles no hi ha tasques específicament femenines, distintes de les tasques comunes del proletariat, car les condicions de la llur emancipació són les mateixes que les del proletariat tot sencer, és a dir la revolució proletària i el triomf del comunisme... en el moment que la revolució socialista universal es desenvolupe, exigint la més gran tensió de totes les forces proletàries tant pel desenvolupament i la defensa de la revolució russa com per l'organització socialista, cada obrer, cada obrera ha d'esdevindre un soldat de la revolució, disposat a donar totes les seues forces pel triomf del proletariat i del comunisme; en conseqüència la tasca essencial de l'obrera és la participació més activa en totes les formes i aspectes de la lluita revolucionària, tant en el front com en la rereguarda, tant per la propaganda i l'agitació com per una lluita armada directa... A més... constatant que les velles formes de la família i de l'economia domèstica pesen com un farcell feixuc damunt l'obrera i l'impedeixen d'esdevindre un combatent de la revolució i del comunisme i que aquestes formes no poden ésser abolides més que amb la creació de noves formes d'economia, la conferència considera que l'obrera, en prenen la part més activa en totes les manifestacions de la nova organització, ha de posar una atenció particular en la creació de noves formes d'alimentació, de repartiment públic, gràcies a les quals la vella servitud familiar serà abolida.
En les resolucions sobre el partit comunista, es diu que les obreres són cridades a esdevindre, no tan sols de paraula, sinó en la realitat, membres del partit comunista, i a entrar en els rangs de les organitzacions corresponents on l'obrera i la pagesa podran comprendre el programa del partit comunista i esdevindre membres conscients d'aquest partit.
En la resolució sobre el tema de la revolució internacional, la conferència, en indicar que dins les flames de la insurrecció mundial de les obreres i obrers es consum el vell món capitalista i amb ell l'esclavatge de la dona, convida les obreres i les pageses de tots els països a aixecar-se sota la bandera del partit comunista per mantindre la victòria de la revolució universal.
En aquesta mateixa resolució de la conferència pan-russa sobre la família burgesa i capitalista, que per a la dona era una servitud... “L'economia col·lectiva ha de substituir l'economia domèstica i alliberar l'obrera en tant que mestressa de casa. L'educació i la cura dels infants a compte del govern obrer (en les bressoles, jardins d'infància, colònies, etc.), han de suprimir les exigències materials del pare i de la mare... Una unió lliure, però sòlida pels lligams espirituals de camaraderia de dos ciutadans iguals de l’estat obrer, tal és el nou matrimoni proletari.»
Pel que fa a la prostitució, la resolució comporta això que segueix: «...partint que les arrels de la prostitució són profundament ancorades dins la societat capitalista, la primera conferència pan-russa d’obreres i pageses pobres convida a combatre la prostitució no tan sols amb el tancament de les cases de tolerància, no tan sols pel càstig de les detentores... sinó amb l’extirpació de totes les supervivències del règim capitalista, mitjançant l’aplicació de l’assegurança de maternitat, de la realització de l’educació dels infants, i de la substitució de la família burgesa pel matrimoni lliure...»
En la resolució de la conferència del govern de Moscou es troba encara una proposició sobre «l’aplicació d’una igualació sempre més gran de les obreres i obrers de tota categoria».
Així les obreres han comprès perfectament que els llurs nous drets i noves llibertats no ajudaran realment el desenvolupament i la victòria de la revolució fins que, no tan sols una petita avant-guarda, sinó les masses d’obreres mateixes siguen disposades a prendre un paper actiu en la vida del partit i dels soviets, i que en conseqüència, davant les obreres d’avant-guarda es presenta precisament la tasca de disposar aquesta massa en la lluita revolucionària pel comunisme.
No és pas de les tasques més fàcils. Li correspon interessar a la lluita revolucionària, a l’obra d’organització, d’administració, els elements més retardataris, els més ignorants, de les masses obreres; cal conquerir el poble baix que fins llavors en tot el país no oferia més que un terreny poc propici a l’agitació i a la propaganda, i que cap partit encara no ha reeixit a guanyar-se.
Sota les regnes del capitalisme, les obreres i pageses són absolutament descartades de tota vida pública i política, tant per les condicions de la vida de família burgesa com per la llur absència de drets polítics. Degut a això, després del pas del poder a mans dels soviets, després que davant la classe obrera s’alce l’obra d’administració i l’obra complexa i difícil de la nova organització, les obrers, en conjunt, s’han demostrat encara més inexperimentades que els obres. Per atreure amb èxit les obreres a la causa comuna, cal en primer lloc ajudar-les a aprendre com treballar; de fer-les comprendre on i com podrien emprar les llurs forces.
Era necessari elaborar nous mètodes de propaganda, noves formes d’abordar les obreres i les pageses adaptades a les llurs particularitats psicològiques i a les noves tasques que les esperen. Ací la propaganda per l’acció adquireix una significació particular, és a dir la propaganda que conduiria directament les obreres i les pageses a prendre part a tal o tal organització soviètica o altre treball.
S’han organitzat assemblees de delegades d’obreres, que han ofert en aquest sentit els més grans serveis. Aquestes assemblees de delegades són formades per representants de totes les fàbriques i tallers d’un determinat districte, elegides en les reunions generals de diferents empreses. Les assemblees de delegades són institucions gràcies a les quals les obreres aprenen a la pràctica com s’ha de menar l’acció socialista, com emprar les llurs forces i la llur energia revolucionària en la lluita comuna del proletariat i en l’organització. D’altra banda, aquestes assemblees són un magnífic vincle entre les institucions soviètiques i les masses obreres.
Les delegades es descomposen en grups de persones que treballen en tal o tal secció soviètica (fins a l’actualitat sobretot en l’assegurança social del treball, en la instrucció pública, en la preservació de salut) i allà menen una acció per la inspecció i el control d’asils, de refugis, de jardins d’infància, d’escoles d’escriptura i de lectura i d’altres, així com per la llur creació; pel control i la inspecció de menjadors i de cuines i per la supressió d’abusos i de desordres; per l’observació en les escoles del repartiment regular de calçat, roba; per la recollida d’informacions per a l’ús d’inspectors de treball; pel control d’una aplicació perfecte dels reglaments sobre la protecció del treball de la dona i de l’infant. Organització d’ambulàncies i hospitals i cures i visites als ferits i malalts. Inspecció i control de les casernes, participació en la milícia. Acció per a la justa distribució de la ració dels guàrdies vermells, per disposar les obreres a prendre un paper més actiu en totes les formes de direcció i d’administració de la producció, etc.
Les seccions, del llur costat, posen les obreres al corrent dels llurs treballs, les fan entrar en les escoles i els cursos que han obert per a tal o tal branca del treball soviètic (curs de previsió social, d’instrucció pre-escolar, curs d’infermeres vermelles, de zeladores, etc.).
A més, les delegades, continuant la llur acció en el taller o fàbrica, fan reports periòdics als llurs electors sobre la llur activitat i la de les seccions en les que treballen, organitzen en les fàbriques una gira de servei per escoltar les reivindicacions, les queixes i conèixer les necessitats de les obreres.
Les delegades prenen un paper actiu en totes les campanyes empreses pel partit, pels soviets Les d??u? prennent une part active dans toutes les campagnes entreprises par le parti, par les soviets (calefacció, retorn dels cultius, aprovisionament, socors als ferits, lluita contra les epidèmies, trens d’agitació en les províncies, etc., etc.). Les assemblees de delegats es reuneixen dues o quatre vegades cada mes. En aquests darrers temps, a Moscou i en algunes altres localitats, la norma de la representació ha estat abaixada; les delegades són elegides a raó d’una per cada vint obreres. D’aquesta manera, amb la intermediació d’assemblees de delegades, hom ha reeixit a guanyar les grans masses d’obreres que esdevenen com més va més reserves en les quals el partit i els soviets poden alçar noves forces. Les «setmanes del partit» ho han provat abundantment. A Moscou, per exemple, on durant la setmana del partit s’hi han inscrit gairebé 15.000 nous membres, i en aquest nombre alguns milers d’obreres, un gran percentatge fou degut precisament a les assemblees de delegades.
Les conferències d’obreres sense partit tenen una gran importància de propaganda; es reuneixen en les diferents ciutats, governacions, districtes, vora cada tres o quatre mesos (a tota Rússia es convocà una sola conferència l’any passat). Aquestes conferències s’han revelat com un excel·lent mitjà per agitar i desvetllar les masses que romanien alienes al moviment i, en aquest àmbit, han donat bons resultats (en aquest moment, les pageses s’interessen per aquestes conferències). L’octubre passat, per exemple, a Moscou, tingué lloc una conferència de sense-partit a la qual assistiren més de 3.000 delegades, representant 60.000 obreres moscovites (hom compta a Moscou vora 180.000 obreres).
La propaganda i l’agitació són també realitzades de paraula i per la premsa. Gairebé en cada òrgan del partit apareix la «pàgina de l’obrera».
Podem dir sense cap exageració (siguen els que siguen els defectes i les llacunes de la nostra acció) que els resultats obtinguts en aquest any han depassat la nostra expectativa. Fa un any, no existia més que un petit grup d’obreres conscients; l’estat d’esperit de la resta de la massa obrera era revolucionari, però encara instintiu, inconscient, inorganitzat.
Actualment, s’han format quadres suficientment nombrosos d’obreres conscients – membres del partit comunista – que en el curs d’aquest any han reeixit a acomplir tal o tal treball soviètic o de partit.
S’han format talentoses obreres propagandistes, i en aquest moment són en vies d’educació obreres publicistes.
El moviment d’obreres ja ha guanyat les grans masses i esdevé una força política considerable. És a Petrograd, a Moscou, en les governacions de Moscou i d’Ivano-Voznecensk que el treball ha marxat millor. Però, no hi ha pas dubte que és a Petrograd on les obreres són millor organitzades i més conscients. En les altres governacions s’ha emprès una acció que en certes localitats marxa prou bé. En la conferència pan-russa d’organitzacions del partit pel treball entre les dones, es trobaven representants de 28 governacions; les de l’Ural, d’Ufa, d’Orenburg, d’Astracan, no havien pogut arribar, encara que s’hi havia realitzat una acció. Així el moviment d’obreres abasta tot Rússia.
Les obreres feren prova de magnífiques capacitats d’organització i de treball. Han reixit ja, malgrat dificultats desconegudes, a prestar mà forta a les seccions soviètiques, a crear un nombre important de bressoles, de jardins d’infància, d’escoles, de menjadors públics, etc. I a mesura que l’obrer és obligar a anar al front, dins l’exèrcit vermell, per defendre el poder soviètic contra les agressions de Denikin, de Iudenitx, dels imperialistes de l’Entente, l’obrera el substitueix no tan sols a la fàbrica i al taller, sinó en els soviets, en els sindicats, en la milícia, etc. I nombroses foren les obreres que volgueren en el front batre’s costat a costat amb l’obrer contra els guàrdies blancs.
Enguany les obreres s’han convençut definitivament que per tindre la possibilitat d’organitzar tranquil·lament una nova vida, per posar fi a la crisi del transport i alimentària, cal posar fi abans de res la força armada dels Iudenitx i dels Denikin; cal llençar un colp definit a les forces de la burgesia i de posar fi a les temptatives d’escanyar el poder soviètic. És per aquestes raons que les obreres, en el curs d’aquests dos darrers mesos, han posat la part més gran d’atenció en el suport més gran a l’exèrcit vermell.
Quan infringim a Denikin un colp decisiu, podrà, naturalment sense oblidar, ni tan sols un instant, la seua acció en l’exèrcit vermell, donar més forces a altres tasques.
Davant de l’enemic imperialista, la proletària russa s’ha mostra veritablement digna del seu camarada proletari. No ha deixat pas d’afirmar-se cada dia preparada per consentir tota mena de sacrificis, per tal de posar fi a les forces de la burgesia. Deia als obrers: «Certament que això ens és difícil, penós, però partiu al front, no pensau pas en nosaltres, us substituirem, ens posarem dempeus». Durant la darrera ofensiva de Denikin les obreres de Tula declararen, en una resolució presa per unanimitat, que Denikin no entraria Tula més que passant per damunt dels llurs cossos. Aitals declaracions es feren en moltes altres ciutats.
Contra Denikin, Iudenitx, s’ha aixecat tota la Rússia obrera, preparada per a tots els esforços i els pitjors turments tan sols per salvaguardar el poder soviètic.
El poder soviètic fa penetrar les seues arrels fins al més profund de la classe obrera. Per a la seua defensa, ha sabut aixecar els elements més retardataris i els més obscurs. I aquesta és la millor garantia de la seua solidesa i de la seua invencibilitat.
Les dones burgeses odien el poder soviètic i s’esforcen, tant com es puga, per enfosquir-lo als ulls de les masses, sense aturar-se per això davant de cap mentida, ni la més inversemblant o la més ridícula.
El darrer autumni, els representants de cercles imperialistes francesos i anglesos posaren en circulació aquesta calúmnia odiosa i estúpida que deia que el poder soviètic «havia socialitzat», o «nacionalitzat» les dones.
En aquesta ocasió, les mundanes i les semi-mundanes de París i de Londres havien cregut necessari adreçar-se solemnement al tigre imperialista Clemenceau, amb aquesta pregària de defendre les dones russes contra la bestialitat del poder soviètic.
Una acusació pareguda llençada contra els comunistes no és pas una novetat. Marx, ja en el «Manifest comunista», en termes inesborrables, carregava i ridiculitzava aquesta invenció burgesa.
I és una veritable vergonya que el representant de la Segona Internacional, Kautsky, tingués la impudícia de sostindre i de repetir aquesta innoble calúmnia contra el poder soviètic.
Totes aquestes temptatives de separar les obreres, d’alçar-les contra la revolució, no conduiran certament a res. Entre les obreres d’altres països, la constitució, els decrets del poder soviètic, tota la seua activitat, així com les resolucions i les declaracions de les mateixes obreres russes són la millor i la més irrefutable de les repostes. Aquests senyors de la Segona Internacional no guanyen amb l’ocurrència més que l’odi i el menyspreu de les obreres de tots els països. Cada obrera de Rússia respondrà a aquests senyors poc o menys així: sota les regnes del capitalisme, érem esclaves, hom traficava amb nosaltres en el matrimoni i fora d’ell. Sota el règim del poder soviètic, hem reeixit les primeres a desprendre’ns del nostre fardell per sentir-nos éssers lliures. Allò que ens semblava ésser tan sols un somni llunyà, un conte magnífic i que dubtàvem de creure, esdevé ara possible, palpable, realitzable, i d’ara en endavant començam a instaurar el comunisme.
És ridícul de fer-nos cridar cap enrera!... Siguen els qui siguen els esforços de les dames de la burgesia i de les llurs auxiliars de la Segona Internacional, no reeixiran pas a fer desviar l’obrera del seu camí.
Car ella ja ha fet la tria. Va amb el poder soviètic, amb la Tercera Internacional, en contra vostra, senyors!
Hélène BLONINA.