TESIS SOBRE LA TRANSICIÓ VERS UN SISTEMA DE MILÍCIES
28 de febrer de 1920
versió catalana feta per Alejo Martínez – alejomp@lycos.es - des de: “Tesis sobre la transición hacia un sistema de milicias”, en, http://www.marxists.org/espanol/trotsky/em/31.htm
Disponible en format .doc i .pdf.
1.- La propera fi de la guerra civil i els canvis produïts en la situació internacional a favor de la Rússia soviètica posen a l’ordre del dia l’assumpte de les modificacions radicals en el camp militar en funció de les urgents necessitats del país en matèria econòmica i cultural.
2.- D’altra banda importa determinar allò que la República Socialista ha de considerar perillós per a ella mentre la burgesia romanga en el poder en els principals estats del món. L’evolució futura dels esdeveniments pot, en determinat moment, arrossegar els imperialistes a noves i sagnants aventures contra la Rússia soviètica en notar que els falta terra sota els seus peus. D’ací la necessitat de mantenir la defensa militar de la revolució en un nivell adequat.
3.- L’actual període de transició pot prolongar-se, de manera que cal una organització corresponent de les forces armades a fi que els treballadors adquirisquen la indispensable preparació militar amb el menor allunyament possible del seu treball productiu. L’únic sistema possible és una Milícia Roja formada sobre una base territorial pels obrers i els camperols.
4.- La mateixa essència del sistema soviètic de milícia ha de ser la generalització de l’apropament de l’exèrcit al procés de producció, a fi que les forces vives de determinats districtes econòmics siguen paral·lelament les forces vives de les unitats militars corresponents.
5.- La distribució territorial de les unitats de milícia (regiments, brigades i divisions) ha de coincidir amb la distribució territorial de les empreses, a fi que els centres industrials, incloent-hi el seu cinturó agrícola perifèric, es convertisquen en els fonaments de les unitats de milícia.
6.- En allò que afecta l’organització, la milícia obrera i camperola ha de recolzar-se en quadres rigorosament instruïts en els dominis militar, tècnic i polític. Aquests quadres disposaran d’un registre permanent dels obrers i camperols, aptes per al combat que hagen seguit els cursos d’instrucció i que siguen susceptibles, en qualsevol moment, de ser retirats del seu medi normal.
7.- La transició vers un sistema de milícia cal portar-la a terme, sense falta, de manera gradual, en funció de la situació militar, diplomàtica i internacional de la República Soviètica i tenint en compte una condició expressa: la capacitat de defensa de la Rússia soviètica ha de romandre, en tot moment, en el seu nivell adequat.
8.- Amb motiu del llicenciament gradual de l’Exèrcit Roig, els seus millors quadres han de ser distribuïts de la manera més racional, és a dir, en tot el país i en funció de les condicions socials i productives locals, a fi d’assegurar des d’un primer moment la direcció de les futures unitats de milícia.
9.- El personal dels quadres de milícia hauria de ser, després, gradualment renovat amb mires a una interdependència més rigorosa entre el comandament i la vida econòmica de la regió respectiva; aquesta mesura hauria de permetre als millors elements del proletariat local integrar-se en els efectius de comandament de la divisió territorial, que agruparia, per exemple, empreses mineres i els seus veïns camperols.
10.- Amb mires a la renovació dels quadres, els cursos de comandament han de distribuir-se territorialment en funció de les condicions industrials locals i de les necessitats de la milícia; els millors representants locals dels obrers i els camperols han de seguir aquests cursos.
11.- La instrucció militar de la milícia haurà d’assegurar-li una alta capacitat de combat i es compondrà de: a) una preparació anterior al reclutament; en aquest terreny el sector militar unirà els seus esforços als dels sectors de l’educació popular, dels sindicats, de les organitzacions del partit, de la Unió de la Joventut, de les institucions esportives, etc.; b) una instrucció militar dels ciutadans en edat de ser cridats al servei; el temps destinat a aquesta preparació serà cada vegada més breu i el quarter tendirà, en tots els casos, a convertir-se en un tipus d’escola políticomilitar; c) breus formacions de repàs, a fi de verificar la capacitat de combat de les unitats de milícia.
12.- Prevista per a la defensa militar del país, l’organització dels quadres de milícia ha d’adaptar-se, també, al reclutament del treball; és a dir, ha de ser capaç de formar unitats productores i assegurar-les els necessaris instructors.
13.- Sense deixar d’evolucionar cap aqueix llunyà objectiu que és el poble comunista en armes, la milícia actualment ha de salvaguardar en la seua organització totes les característiques de la dictadura de la classe obrera.