Salut a la República Obrera Escocesa

de John Maclean


«All Hail, the Scottish Workers Republic!», agost del 1922
Transcription\HTML Markup: Revolutionary Communist Group, 1998 i David Walters in 2003


De un temps ençà creix el sentiment que Escòcia hauria de lluitar per la independència nacional, així com Irlanda i altres països. L'ha reforçat recentment la intenció del govern anglès de recòrrer principalment a tropes escoceses per massacrar la raça irlandesa.

Els escocesos genuïns fa poc es demanaven: «ens deixarem utilitzar nosaltres, els escocesos, com eines cruentes dels anglesos contra els nostres germans celtes d'Erin?» I naturalment la resposta instintiva era – No!

De nou la presa de terres per part dels hisendats de les Terres Altes fa bullir la sang dels highlanders expulsats al sud de la Vall de Clyde a la cerca de feina. Especialment ho fa la tàctica repugnant de lord Leverhume (un capitalista anglès), que ha acomiadat els esclaus salarials de Stornoway per tal de castigar els incursors de Lewis que prengueren les explotacions de Coll i Gress. De nou, divideix i venceràs!

Els estudiants d'història escocesos s'adonen ara que els advocats i polítics d'Edinburgh vengueren la independència escocesa el 1707, per bé que la major part de culpa ha caigut en el comte d'Stair. Molts som els convençuts que sempre del 1707 ençà els consellers de reis i reines i els polítics han estat a sou de Londres per mantindre a Escòcia com a eina bàsica del govern anglès. Aquests brivalls en el segle XVIII contribuïren a arruïnar Burns, el poeta dels camperols i del poble.

Les «rebel·lions» del 1715 i 1745 foren les reaccions naturals contra el fet traïdor del 1707, però aquests malaurats esclats no feren més que donar als anglesos l'excusa i l'oportunitat per sotmetre els caps de les Terres Altes i després corrompre'ls amb una educació anglesa a Oxford i Cambridge.

Del 1790 ençà els caps es convertiren en anglesos en aparença, i empraren els llus companys de clan per defensar el capitalisme anglès contra la revolució iniciada a París el 1789. De les guerres napoleòniques ençà, s'han emprat els regiments de les Terres Altes per defensar les terres robades per Anglaterra per tot el globus, i han contribuït enormement a estendre l'imperi anglès.

Mentre feien això, els ducs de Sutherland i Argyll i altres caps seguien la política terratinent anglesa d'aclariment de terres. Els amics dels combatents foren allunyats de la pàtria nadiua cap a les terres baixes o cap a l'exterior, a Canadà i Austràlia.

Ara comença la reacció—inspirada per Irlanda i Rússia. Escòcia ha de tindre de nou independència, però no perquè la governen caps i polítics traïdors. Cal restablir el comunisme dels clans en una base moderna. (Els bolxevisme, per dir-ho cruament, no és més que l'expressió moderna del comunisme dels mir). Escòcia ha de treballar per tant en un comunisme que aplegue tot el país com una unitat. El país no ha de tindre més que un clan, com era abans—un poble unit en cooperació i cooperativament, que empre la riquesa que es cree.

Podem dir amb seguretat, llavors: des del comunisme i cap al comunisme.

El control ha d'ésser en mans únicament dels treballadors, homes i dones per igual, cada taller i indústria ha d'enviar delegats als consells de districte i al Consell Nacional. El Consell Nacional ha de residir a Glasgow o a prop, ja que la meitat de la població viu en un radi de vint milles de Glasgow.

En el període de transició una dictadura d'assalariats ha de guiar la producció, i l'adoptació de la maquinària i els mètodes de producció, cap als mètodes comunistes.

Molts irlandesos viuen en Escòcia i, com que són celtes com els escots, i són per la independència irlandesa, i com a assalariats han sigut els lluitadors destacats pels drets de la classe obrera, esperam que s'al·lien amb nosaltres, i ens ajuden a assolir la nostra República Comunista Escocesa, mentre visquen a Escòcia. Els irlandesos han de recordar que el comunisme dominà entre els clans irlandesa com entre els clans escocesos, de forma que, en arrenglerar-se amb els escocesos, no fan més que dur endavant les tradicions i els instints de la raça cèltica.

Salut a la República Obrera Escocesa!